Són imatges del documental 'El síndrome de Venecia' (en castellà) de 2012. Retrata el malestar dels venecians amb el turisme. Amb uns 250.000 habitants, rep 25 milions de turistes l'any. Però el volum no és l'únic problema. Les activitats econòmiques de la ciutat, que eren variades, han anat desapareixent. Ara quasi totes les empreses estan dedicades al turisme. Això ha generat protestes com aquesta del setembre. PAOLO COSTA exalcalde de Venècia "No pos fer res més a Venècia. No hi pots residir. El cost dels lloguers és molt alt per la gent local, només hi pots viure com a turista o no t'ho pots permetre. I encara és pitjor per les activitats econòmiques." Per això alguns dels experts del Fòrum Euromediterrani de Turisme Sostenible veuen amb bons ulls la suspensió temporal de llicències d'activitats econòmiques que acaba de fer l'Ajuntament a Ciutat Vella. Expliquen que cal que les companyies de baix cost i els touropeadors s'impliquin per regular els fluxos de moviment de turistes. Com ja s'ha fet a alguns llocs. LUIGI CABRI president del Consell de Turisme Global "A Dubrunik l'impacte era molt negatiu i s'ha fet una norma segons la qual de sis creuers diaris s'han passat a tres, no és una decisió fàcil però s'ha pres d'acord amb altres actors." "Es muy importante la participación ciudadana, el consultar a todos no sólo que es questión de touroperadores y autoridades locales, sinó que concierne a todos." Tot i les solucions que es plantegen a escala internacional, la situació no és fàcil. PAOLO RUSSO professor de la Universitat Rovira i Virgili "Una de les questiones que estamos debatiendo es que hay pocas soluciones estamos delante de una gran tragedia." LUIGI CABRI "Barcelona esta tratando de hacerlo lo mejor possible, pero los resultados pues hay que darle un poco de tiempo apra que se vean." El turisme és un fenomen que va a més, a tot el món creix un 4 % anual.
Venècia té uns 250.000 habitants, però rep 25 milions de turistes l’any. Una situació a la qual s’ha arribat per una manca de regulació del sector. Segons l’exalcalde de Venècia Paolo Costa, la massificació comporta dos problemes: un d’aquests és controlar quants turistes arriben i com arriben per poder-ho regular; i l’altre, que la gran presència de turistes fa que l’activitat econòmica variada i tradicional de la ciutat sigui substituïda per activitats econòmiques pensades pels turistes. És el que ha passat a Venècia, per això Costa valora molt positivament la suspensió en la concessió de llicències d’activitat econòmica que ha fet l’Ajuntament a Ciutat Vella.
Segons el president del Consell de Turisme Global, Luigi Cabrini, la solució als problemes de massificació requereix la regulació dels fluxos de moviments dels turistes a escala internacional. Segons Cabrini, per aconseguir-ho és essencial comptar amb la col·laboració de les companyies de baix cost i dels creuers. Explica el cas de Dubrovnik, a Croàcia, on les administracions van decidir reduir l’arribada de creuers diaris de 6 a 3. A més, segons Cabrini també es pot fer que els preus fora de temporada siguin més barats, i que no portin tots els turistes a pocs llocs d’interès en poc temps, si no que els distribueixin en el territori.
Tots els participants en el Urban Tourism EcoForum, organitzat en el marc del Festival Vilamón, coincideixen en dir que el turisme és bo com activitat econòmica, pel que no es tracta de reduir-lo, sinó de gestionar-lo. El turisme internacional creix a un ritme del 4% cada any.
