Ja fa 11 mesos que la Sara Barrera Sutorra va parir el seu fill Martí. Poc després del seu naixement va sol·licitar a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) les 16 setmanes de baixa que li corresponien per tenir cura del seu nadó, més les 16 més corresponents a l’altre progenitor, si n’hi hagués. “Estem parlant de famílies vulnerables, amb una xarxa més petita que s’hi hi hagués una altra persona”, diu la Sara, “i les nostres criatures necessiten les mateixes cures“.
Pendent de judici que resolgui la situació
A l’INSS li van denegar aquesta doble baixa i ara ja té data de jucidi. “Tinc el privilegi de poder assumir les despeses de l’advocada, però no tothom pot dir el mateix”. Afirma que ara és un jutge qui ha de decidir sobre els drets del seu fill.
També la Núria Garci Abril, mare de l’Ona i la Lua, dues nenes de quatre mesos i cinc anys, va contractar una advocada per assegurar-se que les seves filles puguin ser ateses com les que han nascut en una família biparental.
Ella va poder gaudir dels quatre mesos del segon progenitor gràcies al conveni del lloc on treballa. De moment, l’INSS li ha denegat les 12 setmanes restants que va demanar i ella i la seva advocada estan pendents de presentar una demanda.
Revés de la sentència del TS
A principis de març d’aquest any el Tribunal Suprem va emetre una sentència que denegava a una mare sola la doble baixa per maternitat. La sala social del tribunal argumenta que és el legislador a qui li correspon regular el règim de prestacions de la Seguretat Social i el responsable de sospesar els diversos interessos en joc fins a trobar la solució més idònia. A més, recorda que el Senat va rebutjar una esmena a la llei de famílies que pretenia legislar afavorint aquests permisos dobles.
Tant la Sara com la Núria tenen contradiccions respecte a aquesta sentència. Creuen que aquesta posa de manifest que la llei no inclou la seva tipologia de famílies amb el perjudici que això implica per les seves criatures. Alhora, però, tenen esperança que s’acabi regulant.
Qui ja ha anat a judici és l’Ainhoa Roca, mare sola de l’Àlex, de 7 mesos. En el seu cas el jutge li va reconèixer per sentència el permís de 16 setmanes d’un segon progenitor.
El seu advocat li recomana demanar poder gaudir de vuit setmanes, el que s’anomena mesures cautel·lars, tan bon punt l’INSS recorri aquesta decisió (ho fa sistemàticament). L’Ainhoa tem que la sentència del Suprem faci que “hagi de tornar els diners d’aquests dos mesos amb caràcter retroactiu”. Què passarà amb la resta de setmanes que li pertocarien “està per veure”.
És incongruent que el sector de la judicatura pugui tenir permisos dobles i la resta no”
Elena Valle Barragán, presidenta de l’Associació de Famílies Monoparentals i de la Federació Catalana de Famílies Monoparentals, creu que la sentència del Suprem va ser “una galleda d’aigua freda” en plena celebració del 8-M. Retreu que les persones que treballen a la judicatura “sí que poden gaudir dels dos permisos per cura de fill” en cas de tenir una família monoparental i que això és “del tot incongruent”.
Malgrat el revés del Suprem, Valle anima totes les famílies monoparentals a continuar litigant —si s’ho poden permetre— per visibilitzar una realitat que a Catalunya afecta 380.000 famílies.
Clatellot del Tribunal Suprem al legislador
Sílvia Requena, l’advocada que va portar el cas de la primera mare sola a qui li se li va reconèixer la doble baixa a Catalunya (Jutjat Social número 20 de 25 de març del 2022) assegura que la decisió del Suprem suposa un “clatellot” per part del tribunal al legislador.
La llei no té en compte les famílies monoparentals i això fa que les seves criatures pateixin discriminació”
El Suprem no entra en el fons de l’assumpte, diu Requena, i no fa altra cosa que dir-li al governant que “legisli i ho faci bé”. I afegeix que el legislador “hauria hagut d’actuar” quan va veure que es guanyava el primer cas i després sortien sentències en cascada replicant-se a les 17 autonomies. Requena creu que hi ha hagut “desídia” i “deixadesa de funcions” per part dels legisladors.
Discriminació cap al nadó
Aquesta advocada administrativista assegura que “la llei —referint-se a la llei de la Seguretat Social— no té en compte aquest tipus de famílies“, tot i que a Espanya n’hi ha 1,5 milió. I això representa una discriminació dels menors perquè se’ls nega una cura que sí que reben les famílies biparentals (incloses en la llei).
Requena afegeix: “És erroni posar el focus en els progenitors” i més encara considerar “un privilegi” la baixa per cura de fill. Creu que és essencial posar en relleu que es tracta “de la protecció del menor“.
La nota d’optimisme
Aquesta lletrada creu que si hi ha una nova sentència del Suprem, en el mateix sentit que la de principis de març, podria crear jurisprudència i que per esgotar la via social encara cap un recurs d’empara cap al Tribunal Constitucional.
Acaba dient que és optimista perquè un cop esgotada la via social es podria explorar la via contenciosa administrativa via protecció sumària de drets fonamentals. L’objectiu: fer valdre el dret fonamental del menor a no ser discriminat per raó de la família on neix i al dret a la seva cura. Aquí hi veu recorregut favorable.
