La societat evoluciona i, de retruc, també ho fa la llengua per poder explicar aquests canvis, perquè necessitem donar nom a les noves situacions i objectes que formen part de la nostra realitat. Per aquest motiu, fa uns anys va sorgir el terme monomarental per designar les famílies en què el progenitor que viu amb els fills és la mare. Ara bé, és normatiu el terme monomarental? Què significa exactament monoparental?
T’expliquem l’origen del mot parental i l’opció normativa per parlar d’aquest tipus de famílies.
La llengua com a mirall de la societat
En la formació de mots hi té molt a veure el que ens envolta. Cada llengua, per tant, pot tenir paraules específiques que són difícils de traduir en altres llengües, perquè els conceptes no existeixen en aquestes altres societats o no recullen tots els matisos que té el mot original. Heu provat mai de traduir, per exemple, plegar en castellà? Us n’heu sortit en tots els contextos?
A l’hora de crear paraules noves, podem formar-les per derivació o per composició. En el primer cas, afegim un afix al davant, al mig o al final de l’arrel del mot. En el segon, unim dos lexemes o dues paraules ja existents per formar-ne una de nova. Finalment, un darrer recurs consisteix a adaptar el mot original a la nostra llengua o bé manllevar-lo directament.
“Monomarental”: paraula nova o invenció?
L’existència de famílies formades per un sol progenitor amb fills a càrrec va fer necessari el mot monoparental. Alhora, el fet que la majoria d’aquestes famílies estiguin encapçalades per dones va promoure l’ús del terme monomarental per visibilitzar aquesta realitat. Ara bé, cal tenir en compte l’origen i significat dels mots a l’hora de fer una proposta lingüística.
El terme monomarental està format pel prefix mono-, que significa “un”, i l’adjectiu marental, que no existeix en català. En aquest sentit, el Termcat descarta que pugui ser normatiu, ja que tenim altres mots per establir el lligam amb mare, com matern o maternal.
Per què ha arrelat “manomarental” en alguns àmbits?
El problema principal del terme monomarental rau en una mala interpretació de parental, que no significa “relatiu al pare”, sinó “relatiu al pare i la mare”, i no deriva de pater, patris (“pare”), sinó de parens, parentis, que remet a parere (“parir”).
Per tant, la normativa proposa que, si es vol especificar qui encapçala la família, es pugui fer afegint-hi “femenina” o “masculina” a l’expressió “família monoparental”, és a dir: família monoparental femenina o família monoparental masculina.
