Les famílies amb menors són el perfil majoritari d’atesos per Càritas Diocesana de Barcelona durant el 2021. La crisi de la covid-19 segueix impactant en els més vulnerables que no han percebut la recuperació econòmica i, de fet, l’entitat ha augmentat les atencions un 8 % i les ajudes econòmiques han crescut un 22 %, fins als 2,2 milions d’euros.
El 43 % dels atesos ja són famílies amb infants i adolescents, un 8 % més que en el darrer any. A més, hi ha un grup cada vegada més creixent, que és el de les famílies monoparentals —mares soles amb els fills a càrrec—, mentre que el 42 % són persones soles. La majoria dels qui reben acompanyament són estrangers en situació administrativa irregular, i des de Càritas lamenten els impediments que tenen aquestes persones per tirar endavant.
L’habitatge, pedra angular de la pobresa
L’habitatge segueix sent el principal maldecap de les persones en situació de vulnerabilitat. Dues de cada tres ajudes que van donar Càritas l’any passat van ser per aquest motiu, i moltes ni tan sols van ser per pagar un habitatge, sinó una habitació en relloguer. Els diners per l’habitatge que es concedeixen a les llars ateses han pujat un 14 % de mitjana.
A més, entre els qui s’apropen a Càritas, el 61 % no té un habitatge digne. La nota positiva que posa Càritas és que l’any passat es van evitar que perdessin la llar 4.000 famílies.
Les barreres de l’ingrés mínim vital i restriccions de la renda garantida ciutadana
Demanen a l’administració que compacti les prestacions socials, és a dir, analitzar els centenars de línies de suport que hi ha, i que creï una finestreta única per accedir-hi. Denuncien que gairebé totes les persones que han acompanyat, el 88 % del total, no han pogut accedir a l’ingrés mínim vital i, per això, alerten de les traves per aconseguir-lo.
En canvi, destaquen que la renda garantida ciutadana és més àgil d’obtenir, però denuncien que fa 10 anys que no s’actualitza. A més, el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, reclama que es tinguin en compte tres variables: “Si té treball per hores o no en té, si té habitatge o el número de fills, si no és poc efectiu donar el mateix a tothom”.
Finalment, la normativa europea obliga que tothom pugui obrir un compte bàsic de pagament, i això no s’està complint. Càritas atén 90 persones que no han pogut obrir un compte corrent i ara s’està negociant amb quatre entitats bancàries per resoldre la situació. “No cobren una nòmina, no tenen un habitatge o un cotxe per assegurar, i si no els fan el compte bancari, no poden rebre subvencions o ajudes”, es queixa Busquets.
