El lloguer irregular d’habitacions i l’infrahabitatge són un problema estès a Barcelona, però invisibilitzat per la precarietat de les persones que el pateixen i perquè no hi ha dades que donin una idea de la dimensió del fenomen. És el que apunta un informe fet per la síndica de greuges de Barcelona i la Càtedra de la Universitat Rovira i Virgili, que ho defineix com a sensellarisme ocult. Alerta d’habitacions rellogades, situacions de sobreocupació, i dels anomenats “llits calents”.
“El lloguer d’habitacions és sensellarisme ocult”
“El lloguer irregular d’habitacions és sensellarisme perquè els qui les habiten no senten l’espai com a llar pròpia, sinó com a una solució temporal“, explica la síndica, Maria Assumpció Vilà. Ho pateixen famílies senceres, sovint amb adolescents, que han de conviure tots en una habitació, i això crea greus problemes de convivència. “Coneixem casos de fins a set canvis de pis i habitació en poc temps, per la complexitat d’haver de viure amb segons qui en un pis”, denuncia Vilà.
El problema va més enllà , i afecta els qui dormen en una pensió, fins i tot els qui comparteixen llit fent-ne ús en horaris diferents, “els anomenats llits calents”. En cap d’aquests casos, alerta la síndica, no es pot fer un projecte de vida en la llar.
El lloguer d’habitacions forçós afecta les persones amb sous molt baixos, que cobren prestacions o pensions d’entre 600 o 500 euros, i que acaben pagant entre 300 i 350 euros per una habitació. Tampoc els mileuristes no poden assumir el lloguer d’un pis ni pagar la resta de despeses per viure. “Compartir un habitatge ja no és cosa d’estudiants, és una realitat forçosa i ens troben amb persones que fa 10 i fins i tot 15 anys que comparteixen habitatge”, ha denunciat la síndica de greuges.
La situació en primera persona
betevé ha pogut parlar amb una dona que es troba en una d’aquestes situacions. Ja fa tres anys que espera un pis de la Mesa d’Emergència d’Habitatge i en aquest temps ha anat llogant diferents habitacions de fins a sis pisos diferents. En el darrer paga 400 € per un dormitori fosc, amb humitats i situat en uns baixos. També ha de compartir l’estança amb la seva filla, amb les dificultats que suposa conviure en pocs metres quadrats. Tot plegat li està afectant la salut tant física com mental.
Sense dades del relloguer a Barcelona
Els districtes on sembla que més estesa està aquesta pràctica són Nou Barris, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc, però l’únic indicador que hi ha és el cens, i no és una font del tot fiable, segons Sergi Nasarre, de la URV. “Al Raval, per exemple, un barri amb pisos molt petits, hi ha inscrites una mitjana de 5 o 7 persones per habitatge, i això ens pot donar una idea del lloguer d’habitacions. Però no és concloent perquè molta gent es censa en habitatges on no hi viu”, afegeix.
