La violació grupal de sis nens menors de 14 anys a una nena d’11 a Badalona ha creat un debat social al voltant de la violència sexual. A més, dijous els Mossos alertaven que el nombre d’agressors menors d’edat relacionats amb aquests delictes havia augmentat el 2022. En concret la policia xifrava en gairebé un 13 % els menors denunciats, mentre que el nombre de víctimes, també menors, se situa en un 38 %.
Tant Núria Iturbe, psicòloga i impulsora de PrevenSI, com Júlia Humet, advocada penalista, alerten que en els delictes de violència sexual la taxa de denúncies és molt baixa i creuen que les dades de la policia “s’han d’agafar amb cautela”, ja que no són un reflex fidel de la realitat perquè “no coneixem aquesta xifra amagada“. A banda, destaquen que dins dels casos denunciats, els més greus, com poden ser les violacions grupals, representen una part molt petita.
L’origen multicausal de la violència sexual
Iturbe remarca que no hi ha un perfil específic d’agressor i que no té a veure amb la classe social, sinó que és un fenomen transversal. Aquesta psicòloga assegura que hi ha molts factors de risc que poden portar un menor a exercir violència sexual. I esmenta en primer lloc factors individuals com la impulsivitat o la falta de capacitat d’empatitzar. En segon lloc esmenta la família i l’entorn, i en tercer lloc en l’educació afectivosexual rebuda i els referents que té el menor a l’hora de relacionar-se amb les altres persones.
Consum de porno de ben joves
En aquest últim sentit, apunta Iturbe, el consum de pornografia de ben joves —sovint de manera involuntària les primeres vegades— poden constituir un factor de risc afegit que promogui aquestes conductes. I més, diu aquesta psicòloga, quan els menors no disposen de prou maduresa per veure aquests continguts i no se’ls acompanya d’una mirada crítica. Una qüestió que creu que s’hauria de treballar, com també la regulació de l’accés a aquests continguts.
Menors inimputables, però sense impunitat
La penalista Júlia Humet aclareix que en els casos de violència sexual comesos per menors a partir de 14 anys s’obre un procediment de justícia juvenil que una vegada resolt poden suposar mesures lleus o en el cas de les més greus, internaments. Un sistema, apunta Humet, “molt més flexible” que el d’adults que “permet fer intervencions de cara a evitar la reincidència“.
Baixar l’edat d’imputació no tindria efectes de cara a evitar la comissió d’aquests delictes”
Aquesta penalista explica que quan els menors tenen menys de 14 anys són inimputables. Afirma que en aquests casos intervé la Direcció General de la Infància i Adolescència (DGAIA) i ho fa amb els menors i també amb les seves famílies. És aquesta institució que depèn de serveis socials qui determinarà què cal fer en funció del cas concret. Per a Núria Iturbe les mesures aniran encaminades a reparar el dany comès, a responsabilitzar el menor “si no té consciència del que ha fet” i al fet que no torni a delinquir.
Segons Humet, “no té sentit baixar l’edat de la imputació, segurament no tindria cap efecte de cara a evitar aquesta comissió de delictes perquè són tant petits que no poden comprendre l’abast del sistema penal i del delicte. Si tu ara fas que entrin dins el sistema de justícia juvenil, això no tindrà cap efecte de cara a la prevenció”.
La solució passa per fer prevenció
Júlia Humet creu que els darrers casos d’agressions sexuals que han comès menors han posat en evidència la necessitat de destinar esforços i recursos a la prevenció amb formacions en instituts i escoles, i a “parlar-ne molt”. També anima a “trencar tots els tabús de sobre sexualitat, sobre el cos o sobre el consentiment”, ja que això, afegeix aquesta advocada, “ajudarà tant a poder protegir possibles víctimes com també a evitar possibles conductes delictives i que aquests menors es converteixin en agressors”, i que de retruc puguin tenir relacions afectives molt més sanes.
