Entitats com Arrels o les integrades a la Plataforma Comitè 1r de Desembre denuncien que l’Ajuntament de Barcelona no els permet que empadronin persones vulnerables en les seves seus o locals. Les organitzacions han rebut una carta del consistori que els informa que no poden empadronar persones que, realment, no hi viuen.
També se’ls comunica que a partir de juny es començarà a donar de baixa del padró aquelles persones que ara consten inscrites en adreces com les seves —que no corresponen a un habitatge o a un equipament residencial. L’Ajuntament estima que unes 1.700 persones hauran de tornar a fer la tramitació de nou.
Suposa un pas enrere, segons Arrels
Ferran Busquets, director d’Arrels, assegura que amb aquesta decisió municipal s’ha fet un pas enrere i cita els beneficis d’aquests empadronaments col·lectius: permet a les persones sense llar tenir una adreça on rebre les comunicacions administratives i també els permet anar a buscar persones que viuen al carrer —sovint amb problemes de salut mental— que per si mateixes no hi anirien. Tot plegat, sumat als drets que reporta el fet d’estar empadronats.
Busquets és del parer que amb aquests empadronaments col·lectius es descarrega de feina a les administracions i que si fins ara ha estat possible és gràcies a un acord amb el consistori. No veu cap avantatge al fet de recórrer a l’empadronament sense domicili fix, figura ja existent, ans al contrari: “Posa més traves a les persones sense sostre”.
El Comitè 1r de Desembre creu que la mesura deixarà fora molta gent
Ruben Mora, en representació del Comitè 1r de Desembre, creu que la via de l’empadronament sense domicili fix que a partir d’ara s’haurà de seguir deixa fora moltes casuístiques que afecten població vulnerable. Esmenta, per exemple, les persones amb una alta mobilitat o que estan exercint treball sexual en un pis. “Com garantirà l’Ajuntament l’empadronament a aquestes persones?”, rebla Mora.
Des del Comitè 1r de Desembre diuen, a banda, que el nou procediment carrega de burocràcia les persones sense llar amb respostes dilatades en el temps que fa que retardin poder accedir, entre d’altres, a serveis sociosanitaris.
L’Ajuntament nega un canvi de model
Aquestes organitzacions alerten d’un canvi de model, que l’Ajuntament nega. El consistori diu que continua oferint diferents opcions com ara l’empadronament sense domicili fix a persones en situació de precarietat residencial, ja sigui perquè no disposen d’una llar o perquè viuen en un habitatge considerat insegur, com el cas de les habitacions rellogades.
Aquestes dues circumstàncies s’acrediten mitjançant l’emissió d’un informe de coneixement de residència (ICR), que es pot obtenir a través de tres circuits diferenciats: un de tramitació general, un d’específic per a les persones que manifesten viure al carrer o un per a les persones i famílies vinculades a altres serveis socials.
“S’ha treballat per millorar el procés”
L’Ajuntament insisteix que Barcelona ha d’empadronar les persones que realment hi visquin —tinguin un sostre o no— i que aquesta condició no sempre es complia. Per això diuen que en els darrers mesos s’ha treballat per millorar el procés d’empadronament de persones en situació de vulnerabilitat. Per exemple, s’ha impulsat l’empadronament de les persones que dormen al carrer en centres especialitzats en sensellarisme públics, la creació d’una adreça de notificació —que no cal que sigui la d’habitatge— i l’increment de treballadors públics que comproven que es viu en l’adreça que s’acredita.
El consistori també detalla que, per als casos especials, s’ha creat una comissió de treball per acompanyar i tractar cas a cas.
L’empadronament de les persones sense llar ja va generar debat quan la Sindicatura de Greuges es va mostrar preocupada pel procés davant les queixes de diverses entitats socials, i la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Maria Eugènia Gay, va negar també canvis en el model.
