La consellera d’Ensenyament en funcions, Irene Rigau, ha abandonat la reunió sectorial amb el ministre Wert abans d’hora. Damunt de la taula, s’ha plantejat un nou esborrany de la LOMCE. En paraules de la consellera, el nou text ha intentat pal·liar la proposta que va rebre i criticar Rigau aquest dilluns, però, continua considerant el català una assignatura d’especialitat en comptes de troncal.
En sortir de la reunió, Irene Rigau ha declarat que “respondrem legalment al nou text”. També ha llançat un missatge de tranquil·litat als mestres catalans i els ha assegurat que la Generalitat protegirà el model educatiu català.
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, considera innegociable i “inimaginable d’aplicar a Catalunya” la proposta de reforma educativa del Ministeri d’Educació, que relega el català a matèria optativa. Rigau ha anunciat que si la LOMCE (Llei de millora de qualitat educativa) tira endavant tal com està redactada, la portarà al Tribunal Constitucional. Les reaccions del govern i els partits s’han succeït aquest dimarts al matí.
Irene Rigau ha estat la primera a parlar l’endemà de conèixer la proposta de reforma de la llei d’educació. La consellera d’Ensenyament ha afirmat a Catalunya Ràdio que està convençuda que “amb l’Estatut a la mà i l’article 3 de la Constitució, el català no es pot tractar tan malament” i ha recordat que la carta magna recull que s’han de protegir les llengües cooficials.
La responsable d’Ensenyament de la Generalitat ha fet el càlcul de quant podria costar el “xec lingüístic” que el ministeri vol implantar perquè les famílies que vulguin escolaritzar els seus fills en castellà ho facin en escoles privades pagades amb diner públic. Segons Rigau, “Wert ens podria fer gastar uns 600 euros al mes per alumne si s’hagués de complir la reforma”.
Rigau s’ha mostrat convençuda que el govern central tirarà enrere uns canvis que “no tenen sentit” i ha afirmat que la Generalitat “no pot ni vol aplicar” la normativa. La consellera considera que “és impossible d’entendre, fora que sigui una fòbia, que es pugi escriure aquesta qüestió lingüística en una llei” i valora les propostes fetes per Madrid com “l’ofensiva més greu a la llengua catalana des de la dictadura” que torna a envair les competències del govern.
Mas convoca una cimera per fer pinya contra la reforma de la llei educativa
El Govern català ha deixat clar a través del seu portaveu, Francesc Homs, que no pensa aplicar la reforma espanyola i que es referma en la immersió lingüística. Homs ha comunicat que el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, té previst convocar una cimera catalana per “fer pinya” contra la llei educativa que pretén tirar endavant el ministre d’Educació, José Ignacio Wert. Mas ha parlat aquest dimarts al matí amb els líders del PSC, Pere Navarro, d’ERC, Oriol Junqueras, i d’ICV-EUiA, Joan Herrera, a qui ha convidat a la trobada de dimecres de la setmana que ve.
Reaccions de tots els partits polítics
El primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha proposat un front comú català amb altres partits i agents socials contra la reforma educativa que es presentarà aquesta tarda al Ministeri d’Educació. Navarro s’ha mostrat partidari de presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra aquest projecte, que ha emmarcat dins els plans del ministre “d’espanyolitzar” els infants catalans. Navarro ha defensat el model educatiu català.
El líder d’ICV-EUiA, Joan Herrera, ha anat més enllà que el PSC i ha exigit al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que cessi immediatament el ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, per “atemptar contra un model de país”. El dirigent ecosocialista ha instat la resta de forces catalanes a anar unides al Parlament i recórrer davant el Constitucional la reforma.
La desobediència i la tranquil·litat als atacs de Madrid són l’aposta de la CUP. El líder del partit, David Fernàndez, considera que l’esborrany de la LOMCE és un “atemptat sense bombes a Catalunya” i veu el decret com una norma “absolutament inaplicable”. Fernàndez ha dit que la CUP es posarà a disposció de Somescola i de la comunitat educativa.
