Yongyi Chen
és el president de l’Associació Xinesa de Comerciants a Catalunya, però sobretot és un dels primers xinesos que es va instal·lar a Barcelona quan la comunitat no era tan nombrosa com ara. Va arribar l’any 1989, sense parlar ni català ni castellà, i va començar treballant de cambrer. Tres dècades després és un empresari d’èxit i arrelat a la ciutat: “Després de tants anys vivint aquí, som mig catalans”.
El xoc cultural
Els primers anys a la ciutat van ser durs: “Quan vaig arribar hi havia pocs xinesos a la ciutat, i teniem por perquè ens sentíem desarrelats”. L’idioma va ser un problema, perquè en Yongyi no parlava castellà i tampoc el català.
També recorda el xoc cultural. “Vaig anar un dia a la platja i em vaig quedar parat. Em feia vergonya mirar les dones a la platja perquè anaven en banyador o biquini. Això era impensable en el món oriental d’aquella època.” La seva família ―dona i fills― estaven a la Xina, i aleshores no era tan fàcil comunicar-se.
“No hi havia internet, ni tampoc whastapp… Simplement cabines de telèfon que funcionaven amb pessetes. Només podia parlar dos o tres minuts, perquè s’empassava les monedes molt ràpid!”
Després va començar a estudiar a l’Escola Oficial d’Idiomes. Va ser el primer pas per millorar la comunicació, fer amics i també progressar. Al principi va treballar de cambrer, però després va obrir un restaurant xinès amb un altre soci. Més endavant es va dedicar a la venda al major al carrer de Trafalgar i, en l’actualitat, té una empresa de telefonia mòbil. “He lluitat molt i ara estic content, feliç de viure a Barcelona”.
[vc_section][vc_row][vc_column][vc_text_separator title=”l’altra mirada: la comunitat xinesa de Barcelona” color=”black”][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_row_inner][vc_column_inner width=”1/3″][card btv_post_id=”558624″][/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1/3″][card btv_post_id=”556318″ btv_term_id=””][/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1/3″][card btv_post_id=”558998″][/vc_column_inner][/vc_row_inner][/vc_column][/vc_row][/vc_section][vc_row][vc_column][vc_separator color=”black”][/vc_column][/vc_row]
La segona generació, una altra experiència
Una de les fites importants en la seva trajectòria és la creació d’una escola xinesa per als nens i nenes de segona generació. Quan es va crear, l’any 1994 amb l’ajuda del consolat, només tenia desenes d’alumnes i ara superen els 700 estudiants. “És important que no perdin l’idioma matern perquè estudiar xinès els hi obre oportunitats en el futur”.
“La comunitat xinesa és una comunitat jove, pacífica, treballadora i, evidentment, emprenedora.”
L’experiència dels seus fills i del conjunt de la segona generació ha estat ben diferent. Una de les grans diferències és que han estudiat aquí i dominen l’idioma. “Els meus fills parlen català, castellà, anglès i xinès… molt més que els seus pares!”
