Les classes les imparteixen voluntaris com Berta Álvarez, professora jubilada que ara dedica el seu temps lliure a impartir classes perquè els refugiats facin els primers passos amb l’idioma. “Treballem normalment amb vocabulari col·loquial. Ells quan arriben a classe diuen: ‘Hem sentit això al metro, què vol dir?'”, explica la professora.
La M’mah és una refugiada de Guinea Conakry que tot just comença a fer els primers passos per moure’s amb desimboltura i explica orgullosa que ja pot preguntar sola pel carrer. La prova que les classes serveixen per progressar és l’Olena, ucraïnesa, que ja fa un any que aprèn castellà i ara també s’atreveix amb el català.
“L’ucraïnès s’assembla al castellà perquè escrius com parles, el català és com el rus perquè pots escoltar una cosa però escriure’n una altra. Per això trobo que és més difícil”, explica.
