En el seu escrit, els periodistes recorden que les imatges dels imputats amb transcendència pública “enriqueixen notablement el contingut del missatge”. Se sustenta en la prevalença del dret a la informació per sobre del dret a la intimitat, sempre que tingui rellevància pública o interès per a la societat. Això darrer constitueix, segons els periodistes, un requisit perquè pugui prevaldre un dret sobre l’altre.
El 14 de gener de 2014, un acord de la Sala de Govern del TSJC va decidir vetar les filmacions i les fotografies als passadissos de la Ciutat de la Justícia, a instància de la Junta de Jutges d’Instrucció de Barcelona. La mesura es va prendre per preservar “l’honor i la pròpia imatge de les persones que vagin a qualsevol tipus d’actuació judicial, així com la presumpció d’innocència”.
Si aquesta mesura hagués estat vigent, els mitjans no haurien pogut enregistrar imatges en casos emblemàtics com els de Fèlix Millet i Jordi Montull, la presència d’Iñaki Urdangarin i el seu soci Diego Torres als jutjats o l‘arribada en grup dels mossos d’esquadra del cas Raval.
