La recuperació de què parlen les institucions econòmiques no té res a veure amb el dia a dia dels barcelonins. Ho diu la síndica de greuges, que ha vist quadruplicar-se les queixes en matèria d'habitatge. Representen, de fet, la majoria de les que va rebre l'any passat, en total 1.750, un 54% més que el 2012. Els greuges relatius als serveis socials també van augmentar, sobretot pel retard o la denegació de prestacions. La síndica valora positivament la proposta de l'alcalde de destinar 100 milions a construir un miler d'habitatges socials, però demana solucions d'emergència. MARIA ASSUMPCIÓ VILÀ, síndica de greuges de Barcelona: "Nosaltres el que demanem és a curt termini un pla de xoc que pugui acollir totes aquestes persones que han estat desnonades pels bancs i les caixes i s'han trobat al carrer." En l'informe es reclama que un 15% del total dels pisos de la ciutat sigui públic, tal com preveu la Llei pel dret a l'habitatge aprovada el 2007. Arran de les queixes, la síndica també ha obert una actuació d'ofici perquè l'Ajuntament revisi les sancions previstes en l'ordenança del civisme, que considera desproporcionades i ineficaces amb realitats com la prostitució o les persones sense sostre. MARIA ASSUMPCIÓ VILÀ, síndica de greuges de Barcelona: "Va ser creada com una eina coercitiva però pensem que és estèril completament, sobretot amb alguns col·lectius, no sempre és eficaç". Els veïns del districte de Nou Barris, un dels més castigats per la crisi, són els que han presentat més queixes: un 20% del total. Sarrià - Sant Gervasi i les Corts, en canvi, no arriben al 6% de les reclamacions.

La síndica de Barcelona alerta que la crisi ha afectat de manera notable els drets socials dels ciutadans. Maria Assumpció Vilà va supervisar l’any passat un total de 531 reclamacions de temàtica social, un 30% més que el 2012. Els problemes d’habitatge van encapçalar el nombre de greuges en aquest àmbit, amb un total de 342, seguit de les demandes relacionades amb els serveis socials (102). En conjunt, les reclamacions van augmentar un 54% respecte de 2012. Els barcelonins que més es van adreçar a la sindicatura són els del districte de Nou Barris, un dels col·lectius que més noten la crisi, on s’han presentat un 20,3% de les queixes, la majoria en matèria social.

Vilà denuncia el risc de desnonaments en pisos públics

La síndica considera que el 2013 es van agreujar els problemes d’habitatge, a causa dels desnonaments, la reducció de prestacions socials i polítiques municipals d’habitatge que Maria Assumpció Vilà titlla d'”insuficients”. La Sindicatura va atendre el 2013 nombroses denúncies per manca d’habitatge, condicions indignes que es viu en alguns pisos, assetjament sobre inquilins, reallotjaments forçosos i desallotjaments. A més, en l’informe de 2013 avisa que als problemes “crònics” d’habitatge se n’hi afegeix un altre d’emergent que ha estat objecte de diverses queixes: l’avís de desnonament de famílies que viuen en pisos de protecció oficial, propietat del Patronat Municipal d’Habitatge, per no poder pagar el lloguer. En aquest sentit, la síndica ha reclamat al consistori que revisi alguns d’aquests lloguers per adequar-los a la situació econòmica dels inquilins, una demanda que ha estat acceptada per l’Administració local.

L’informe reitera la necessitat d’elaborar un pla de xoc per a la creació d’un parc públic d’habitatge social a Barcelona que aporti aquest mateix any un nombre suficient de pisos d’emergència per fer front als desnonaments. Tot i que la síndica valora positivament la proposta de l’alcalde de destinar 100 milions a la construcció d’un miler de pisos socials els propers anys, considera que no és suficient. Amb tot, insta el consistori a agilitzar el màxim la construcció dels mateixos i adquirir habitatges privats per rehabilitar i incentivar-ne el lloguer.

Revisió de l’ordenança del civisme

La síndica ha obert una actuació d’ofici per revisar l’ordenança del civisme, en vigor des de 2006, perquè la considera “coercitiva i estèril” i creu que l’import d’algunes de les sancions és abusiu. Per a Vilà, l’ordenança no distingeix bé “les situacions incíviques i violentes” i les que són fruit de l'”exclusió social”. De les 86 queixes de 2012 es va passar a 106 el 2013. Tot i que, segons la síndica, la Guàrdia Urbana ha reduït la pressió sobre alguns col·lectius, la norma continua essent ineficaç amb realitats com la prostitució o les persones sense sostre.

Atenció insuficient als veïns afectats per plans urbanístics

En l’àmbit d’urbanisme, temàtica en què la defensora va supervisar 72 reclamacions el 2013, la síndica afirma que hi ha una “pervivència d’infraccions urbanístiques greus” entre les quals hi ha una insuficient atenció a persones afectades per plans urbanístics, com és el cas dels veïns de la Clota, Torre Baró, Bon Pastor o la Trinitat. Per exemple, Vilà reclama a l’Ajuntament que compensi un grup de veïns de Torre Baró pels perjudicis que els ha causat un reallotjament no voluntari en uns pisos de protecció oficial després de ser expropiats i perdre una ajuda econòmica pública que els cobria el 40% del preu de la hipoteca. La síndica també alerta que s’està vulnerant la Llei d’urbanisme amb el tancament d’espais lliures com ara terrats, patis, balcons o terrasses.

Multes al transport públic per no portar la documentació

La síndica ha reclamat que les sancions que s’imposen als usuaris de transport públic siguin només per frau, ja que ha rebut queixes sobretot d’usuaris de títols de tarifació social (targeta rosa, T4 o T-12) i títols personalitzats (T-Mes o T-Trimestre). A alguns ciutadans se’ls ha penalitzat malgrat haver validat el bitllet perquè, quan els ho va demanar l’interventor, no van poder presentar en aquell moment la documentació que ha d’acompanyar el títol de viatge, tot i que la tenien. Els reclamants consideren que no han comès actes fraudulents. Per això, la síndica demana a l’Ajuntament que revisi les normatives que regulen el règim de sancions.