Als passadissos dels jutjats és fàcil creuar-se amb algun dels traductors que assisteixen els acusats i que esperen que els facin entrar. Una espera que sovint no serveix per res perquè els detinguts no es presenten. Especialment, els carteristes. Entre el 70 i el 80% ni tan sols es llegeix la citació judicial. ATALLAH DAHER, traductor "Saben que si se presentan van a pagar una multa y si no se presentan van a pagar una multa. Entonces prefieren no venir y seguir 'trabajando'." És a dir, continuar robant per pagar les multes. L'intèrpret, però, cobra igualment perquè ell sí que s'ha presentat puntual a la cita. Són uns 15 euros malgastats. I això cal multiplicar-ho per tots els judicis de faltes que es fan diàriament a Barcelona. Els jutges han dit prou i han posat en marxa un altre sistema. MARIA JOSEP FELIU, jutgessa degana de Barcelona "Si el denunciat compareix se li demana si pot seguir sense intèrpret. Si diu que si es fa i si no el pot fer sense intèrpret es demana un intèrpret al Jutjat de Guàrdia." L'any passat el Departament de Justícia va destinar més 2.800.000 euros per pagar traduccions i interpretacions a tot Catalunya. La majoria, a Barcelona, on es van fer més de 13.400 serveis. I això inclou judicis de faltes, penals o civils. L'àrab i el romanès són els idiomes més reclamats, però s'atenen totes les llengües del món. DANIEL CASTAÑO, cap del Servei de Coordinador dels Programes Judicials La llei és molt clara. Tots els acusats tenen dret a seguir el seu judici. I si no entenen l'espanyol o el català, se'ls facilita un intèrpret. Però també hi ha molta picaresca. ATALLAH DAHER, traductor "Hay gente que pide el intérprete porqué así, entre pregunta y pregunta, tiene tiempo de reflexionar." D'altres confonen l'intèrpret amb un advocat i li demanen consell abans de repondre al jutge. Ells, però, s'han de limitar a traduir fil per randa el que diuen uns i altres.
Segons la llei, tots els acusats tenen dret a seguir el seu judici. I si no entenen l’espanyol o el català, se’ls ha de posar un intèrpret. El problema és que molt sovint els acusats el demanen i després, no es presenten al judici. Segons els traductors, els carteristes saben que tant és que hi vagin o no. El resultat és el mateix: una multa. Per això, alguns prefereixen continuar “treballant” i no perdre el temps als jutjats. El traductor, però, cobra igualment perquè ell si que s’hi ha presentat. La Generalitat li paga la meitat del servei, uns 15 euros. Una xifra que s’ha de multiplicar pels centenars de judicis de faltes que se celebren cada setmana a Barcelona.
L’any passat la Generalitat va destinar 2.800.000 euros per tot el servei de traductors i intèrprets. I això inclou des dels judicis penals fins a les faltes (fets menors com, per exemple, els furts). Les llengües més sol·licitades són l’àrab i el romanès. Tot i això, el servei del Departament de Justícia ha d’abastar, per llei, tots els idiomes del món. Per exemple, el 2011 es van haver de traduir una setantena d’idiomes.
