En una de les taules del jutjat, els funcionaris atenen un cas que els acaba d'arribar. A poc menys de dos metres, dues persones més esperen el seu torn per passar. Aquest és un exemple clar de la situació que es viu cada dia als jutjats de guàrdia de Barcelona. Els falta espai. Advocats, intèrprets, testimonis i víctimes acaben compartint un estret passadís. I en mig de tot això, els jutges han de fer la seva feina. MARIA JOSEP FELIU, jutge degana de Barcelona "Quan un jutge diu alguna cosa, se n'entera tothom i això no pot ser." La queixa no és nova. Des que es va inaugurar la Ciutat de la Justícia no han parat de repetir-se les crítiques pel poc espai que es va destinar a les guàrdies. La situació ha empitjorat amb la incorporació d'un jutjat més, el de violència domèstica. És a dir, que hi ha cinc òrgans compartint un espai destinat inicialment a quatre. FRANCISCO GONZÁLEZ MAILLO, jutge d'instrucció de Barcelona "Estamos peor que antes..." Però no tot són crítiques. Reconeixen que hi ha hagut millores, com per exemple, amb els detinguts. Al nou edifici, els arrestats passen per un circuit intern i mai es topen amb la víctima. També s'han fet reformes puntuals a les sales de descans. Però els jutges volen més. Per això, no llencen la tovallola i esperen que es faci una reforma integral i així guanyar més espai per poder treballar millor.
