L'Hospital Vall d'Hebron va reunir un grup de treball multidisciplinar amb personal de les àrees de farmàcia, infermeria, oncologia i hematologia. Aquests van identificar els punts de millora del procés assistencial per als malalts de càncer, i van dissenyar el projecte Optimus. Una de les prioritats va ser minimitzar el marge d'error en la preparació de fàrmacs, que són la principal causa d'efectes adversos per als malalts. JOSEP TABERNERO, cap del servei d'oncologia del Vall d'Hebron "Això és especialment important en el cas de l'oncologia perquè els medicaments que nosaltres administrem tenen un marge terapèutic molt petit, és a dir, que la diferència que hi ha entre la dosi terapèutica i la dosi tòxica és molt petita." Gràcies als nous sistemes de seguretat, que inclouran en un futur la preparació robotitzada, s'ha passat d'un 10% de casos d'error i inexactitud en la preparació del medicament a menys del 0,5%. En el marc del pla també s'ha augmentat l'especialització del personal d'infermeria oncològica per millorar l'atenció al pacient. També s'ha aconseguit atendre els pacients de menys complexitat als CAP i els prioritaris als Centres d'atenció immediata. FRANCESC BOSCH, cap del servei d'hematologia del Vall d'Hebron "Els malalts estan en el CAI atesos per especialistes i se senten més segurs, i des del punt de vista de gestió i recursos ha suposat un estalvi de quasi el 50% de pacients que s'atenen a urgències." Per acabar, l'administració de la quimioteràpia per vies alternatives a la intravenosa, ja sigui per via oral o subcutània, ha permès al sistema sanitari reduir centenars d'hores d'ingrés hospitalari. Per al pacient això també ha suposat un estalvi de temps, i una millora del seu estat emocional.
Les mesures han anat enfocades a millorar la preparació i l’administració dels medicaments, tendir cap a una especialització dels treballadors del servei d’infermeria, pensar canals alternatius per resoldre els problemes dels pacients oncològics per no saturar les urgències o introduir noves vies d’administració dels fàrmacs.
Els resultats de l’aplicació d’aquestes mesures s’han traduït en una millora en l’eficiència i en l’optimització de recursos per als centres hospitalaris i el sistema públic. A més, s’incrementa la seguretat dels pacients amb la millora en els controls de la preparació i l’administració dels medicaments. Propostes com l’administració de la quimioteràpia per vies alternatives a la intravenosa, ja sigui per via oral o subcutània, han permès al sistema sanitari reduir centenars d’hores d’ingrés hospitalari, i això també ha tingut efectes positius, sobretot en la salut psicològica i l’estat emocional del pacient.
Una de les dades a destacar és que gràcies als nous sistemes de seguretat, que inclouran en un futur la preparació robotitzada dels medicaments, s’ha reduït en un 9,5 % el marge d’error i inexactitud, la principal causa d’efectes adversos entre els malalts. També s’ha aconseguit atendre un terç dels pacients (els casos menys complexos) als CAP, un altre terç a les urgències (en els casos en què el temps corre en contra) i un darrer terç als centres d’atenció immediata o CAI, on els pacients són atesos per oncòlegs o hematòlegs. El balanç final d’aquesta redistribució de l’atenció als malalts és que les urgències hospitalàries per aquest col·lectiu s’han reduït a la meitat, i també n’ha baixat el nombre d’ingressos.
