La feina que fan un ramat d'ovelles i cabres dia a dia sovint passa desapercebuda. CAYETANO GARCÍA, pastor "Lo que hacemos con los animales es limpiar los bosques de Collserola, hacemos de cortafuegos, y la prueba está en que donde pasan los animales se hacen caminos y de otra manera se cerraría todo." "El ramat ajuda doncs a mantenir en condicions el Parc de Collserola i beneficia els set municipis que en formen part i les 55.000 persones que hi viuen." És el cas de Barcelona, ja que també pasturen per la carretera de l'Arrabassada i la de les Aigües, i ara l'Ajuntament li demana que hi vagi més sovint. Però per a aquesta tasca no reben cap ajuda. I el Cayetano, que va rellevar el seu pare en l'ofici de pastor, ha hagut de buscar una altra feina per tirar endavant. Per això, a canvi de la seva feina tenen una petició tant per al Parc de Collserola com als municipis que en formen part. CAYETANO GARCÍA, pastor "A ver si podemos conseguir tener unos establos en condiciones. És lo único que pedimos, aunque no sea nuestro pero que nos lo arrenden." I és que els espais que tenen per al bestiar no s'ajusten a la nova normativa de la Generalitat. El Cayetano pare veu perillar aquest ofici, però sobretot el manteniment que fa de Collserola. Convida a fer-hi un passeig, i a comprendre que el soroll dels esquellots és d'unes treballadores incansables.
El pastor Cayetano García fa més de 40 anys que porta a pasturar el seu ramat d’ovelles i cabres a la serra de Collserola. Fins fa tres anys tenia un ramat de 800 animals, però es va quedar amb 340 perquè no podia fer-se càrrec de la despesa que li suposava. El seu ramat recorre habitualment l’àrea de Sant Just, que és la localitat on té la nau, a Can Vilà. Assegura que la tasca del seu ramat és primordial per deixar net el sotabosc de la muntanya i evitar incendis. Orgullós de la seva feina, Cayetano assegura: “Fa anys que a Sant Just Desvern no hi ha hagut focs.” El pastor ha explicat a BTV que la feina del seu ramat equivaldria a tenir 50 persones treballant durant un any al parc. Assegura que el seu ramat ajuda a prevenir els incendis sense cap contrapartida econòmica a canvi, i conclou: “El personal forestal mai no serà tan eficient com els animals per netejar el bosc.”
Proposta al Consorci
Ja fa temps que Cayetano Garcia manté reunions amb al Consorci del Parc de Collserola per dur les ovelles i les cabres per diferents cantons de la muntanya i fer la tasca de neteja allà on sigui més necessari, a canvi però d’alguna contrapartida econòmica. “Estem esperant que ens donin una bona nau on tancar de nit els animals”, afima Cayetano. Aquesta és la contraprestació a la qual ell es referia. Insisteix que l’Administració s’ha d’implicar més i ha de fer-se càrrec d’alguna despesa perquè considera que els fa la feina gratis. En cas que es tanqués algun acord, de fet aquest dimecres el regidor de Medi Ambient, Joan Puigdollers, va anunciar que seria molt aviat, el fill del Cayetano, un jove de 28 anys, ajudaria el pare amb l’ofici.
[Foto: Escola de Pastors de Catalunya]
Els joves estudien per ser pastors
Fa sis anys que es va crear l’Escola de Pastors de Catalunya, al Pallars Sobirà. Hi van alumnes de tot Catalunya i encara que sembli curiós, el 95% dels casos no vénen de pagès. Hi ha universitaris i alumnes que arriben d’FP, molts de la província de Barcelona. Un dels barcelonins que ha passat per l’escola és el Damià Gibernet, que també va proposar al Consorci del Parc de Collserola que es contractessin els pastors per netejar el bosc.
Damià Gibernet, pastor
A l’escola s’ensenya a dirigir una producció ecològica i la pastura extensiva, que és aquella que deixa els animals tot el dia a l’aire lliure i que es tanquen de nit. Es tracta d’una formació de cinc mesos, en què majoritàriament es fan pràctiques. La responsable de l’escola, Vanesa Freixa, assegura que enseyen una nova pagesia que treballa amb producció més ecològica i que contacten directament amb el consumidor final. Freixa denuncia que les administracions no incentiven polítiques de reintroducció del ramat. “És molt difícil signar acords amb les institucions que gestionen parcs”, sobretot perquè hi ha molt terrenys que són privats, conclou Freixa.
