Científics d’arreu d’Europa critiquen la manca de mesures per evitar el desgast dels frens dels vehicles de motor, els pneumàtics, l’asfalt i la pols que es genera a les vies de trànsit. A la trobada d’experts que es fa aquest dijous i divendres al Palau Robert es presenten alguns dels assajos que es duen a terme a Barcelona, una de les ciutats europees amb més densitat de cotxes: 6.100 per quilòmetre quadrat.

Barcelona és una de les 227 ciutats de la Unió Europea que no compleixen els requeriments de qualitat de l’aire. El Parlament europeu va aprovar el 1996 la Directiva 96/62/CE, que obliga a restablir la qualitat de l’aire, especialment pel que fa a les concentracions de les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 µm (PM10) i els compostos de nitrogen (NOx). La Generalitat s’ha compromès a restablir els nivells de contaminació de cara a 2015, després que l’Agència de Salut Pública de Barcelona constatés que, des de 2011, s’ha trencat la tendència a la baixa d’anys anteriors.

Científics procedents de Suècia, els Països Baixos, Suïssa, el Regne Unit, Àustria i Espanya participen en la trobada Urban Air Quality: the Challenge of Non-eshaust Road Transport Emissions, organitzada per B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “La Caixa” amb la col·laboració de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC). Els experts hi exposen els avenços que s’han fet, en els darrers anys, pel que fa a la reducció de les emissions de partícules dels tubs d’escapament dels vehicles de motor. D’altra banda, volen posar èmfasi a la importància de les emissions procedents del desgast dels frens, els pneumàtics, l’asfalt i la pols de les vies de trànsit. Aquest tipus d’emissions no estan regulades i tenen una importància cabdal a casa nostra. Són, per exemple, les que fan que l’estació de mesura ubicada a Gal·la Placídia superi els 50 mg/m3 durant més de 35 dies l’any, que és el límit marcat per la legislació.

Una ciutat on el cotxe arriba a tot arreu

Barcelona té 6.100 cotxes per km2, molt per damunt d’altres ciutats europees com per exemple Madrid, que en té uns 2.100. Això es deu a la gran quantitat de carrers pels quals es pot circular amb cotxe a Barcelona, mentre a Madrid el trànsit es concentra en grans avingudes que connecten illes sense cotxes. Disminuir el nombre de vehicles que circula per Barcelona i reduir el màxim de velocitat permesa facilitaria la millora de les condicions ambientals, segons l’investigador Xavier Querol, del CSIC.

La dieselització de la flota automobilistica de la ciutat també contribueix a les elevades emissions de NO2. Querol proposa crear pàrquings dissuasoris, gratuïts, a les entrades de la ciutat i fer que el transport públic sigui “REC”, és a dir, “ràpid, econòmic i còmode“.

Un altre dels problemes de Barcelona, alhora de combatre la contaminació, és la manca de grans zones verdes. Segons alguns estudis, l’arbrat de Barcelona pot eliminar en un any més de 305 tones de contaminants atmosfèrics. Al 2008, la reducció de contaminants gràcies a l’arbrat va ser de 1,73 kg de PM10 per arbre i de 0,57 kg de NO2 per cada arbre. Per tant, una altra proposta per assolir els valors normatius de NO2 és augmentar el nombre de Zones Urbanes d’Atmosfera Protegida.

Proves perquè els carrers no contaminin

En els darrers anys, l’Ajuntament i l’Agència de Salut Pública han realitzat diferents assajos científics. El 2012, per exemple, es va realitzar una prova de pulverització d’aigua per neutralitzar la contaminació de partícules contaminants mitjançant un vehicle cisterna de reg a una pressió de 14 m3. Aquest mes de maig de 2013 es va començar una altra prova pilot, de la qual no se’n coneixeran els resultats fins a final d’any, i que consisteix a afeguir un additiu d’acetat de magnesi i calci que s’incorpora a les aigües de neteja viària.

Un altre assaig que també es dur a terme a Barcelona, concretament als Jardins Can Mantega de Sants, conté nanopolímers o asfalts porosos.

Durant els propers mesos s’avaluaran els resultats i els possibles efectes indirectes que puguin desencadenar, com poden ser l’increment de soroll o la pèrdua d’adherència dels vehicles.