Més d’un centenar de dones dormen al ras a Barcelona cada nit
. Viure al carrer per a elles és, segons les entitats, doblement complex: no tenen sostre i, a més, estan exposades a patir agressions i violència masclista. L’últim cens d’Arrels Fundació revela que el 43 % de les dones sense llar a la ciutat asseguren haver estat víctimes d’una agressió física o verbal.
Les agressions no només són perpetrades per desconeguts, sinó també per parelles que han fet al carrer. Carla Ramos, educadora social d’Arrels, explica que, davant la inseguretat de la nit, “busquen relacions de protecció”. Ara bé, “pot ser que aquesta relació de protecció sigui contraproduent” i acabi en violència masclista. Fins i tot, diu Ramos, la dona en pot ser conscient però decideix suportar-ho per controlar, almenys, qui l’agredeix.
“Em va agafar un parell de cops pel coll”
Precisament la Pilar Rijosa ho va viure. Tenia problemes amb l’alcohol i va acabar dormint en un caixer de la Bonanova després de separar-se del seu exmarit. Al carrer, es va ajuntar amb un altre home. “Al principi molt bé”, relata, però després “ell es gastava tots els diners que aconseguíem a les màquines de joc, en beguda i en altres coses”. I la maltractava: “Em va agafar un parell de cops pel coll”.
Gràcies al Centre d’Acollida Assís, la Pilar se n’ha sortit i ara té una llar. L’entitat, que està dia a dia amb persones sense sostre, lamenta que bona part dels recursos per a aquest col·lectiu estan pensats només per a homes; per exemple, els albergs. Segons el director Jesús Ruiz, “no poden accedir als recursos necessaris per higiene personal de dones, tampoc disposar d’un espai privat”. Això “forma part d’una violència estructural”, sentencia Ruiz. Per revertir-ho, des d’Assís treballen per obrir allotjaments només per a dones i oferir un servei amb perspectiva de gènere.
