LLUÍS, xurrer "Normalment el que fem són fires. Doncs venim de fires comercials, d'atraccions de fira, ... Ara la Fira de la Candelera, hi anirem al febrer. Venim de la Fira del Gall del Prat, venim aquí a la Gran Via... Sempre anem a un punt o un altre. Estem uns quants dies a cada lloc, els dies que correponen per fira i quan acabem doncs, recollir i marxar cap a un altre lloc. És una vida bastant dureta, bastant dureta. El que et veu de fora sembla que sigui... només et veu quan ets aquí a la parada, que et tenen aquí col·locadet, però bé, no s'imaginen tot el que hi ha al darrere, oi? De moure tot això, col·locar, posar, té una feina... I els horaris, doncs bé, hi ha llocs que tenim horari, com aquí a la fira, que tenim un horari de 10 a 10 i després hi ha fires comercials que també tenen el seu horari, i hi ha fires que els horaris són intempestius, oi? Pots obrir un munt d'hores i tancar molt tard al matí, obrir molt d'hora... Tanques de matinada i obres molt d'hora al matí, perquè és clar, això és un producte que s'ha de menjar quan la gent ja recull cap a casa, xocolata amb xurros, que és el que ve de gust, i el que volem menjar. La professió ha canviat molt. Durant molts anys, hi havia xurreries aquí a la Gran Via. Eren casetes, después s'han anat modernitzat... Ara portem aquests remolcs que van molt més ben equipats. Com tot a la vida evoluciona, nosaltres també hem anat evolucionant una miqueta bastant, crec, eh? Bastant".
