La jove que va perdre un ull en les protestes contra l’empresonament de Pablo Hasél a Barcelona el 16 de febrer i el centre Irídia s’han querellat contra l’agent que presumptament va disparar el projectil d’escuma i contra el comandament que hi havia al lloc dels fets. En el cas de l’agent, els querellants no han pogut confirmar-ne la identitat i per això dirigeixen l’escrit contra dos policies “que el dia dels fets estaven de servei al dispositiu actuant a la cruïlla del carrer Bosch amb via Augusta de Barcelona, sobre les 20.21 hores” i que podrien haver disparat el tret lesiu. En concret, es tracta dels dos escopeters que poden veure’s en diverses imatges enregistrades en el moment dels fets.
Pel que fa al comandament, tant l’acusació particular com la popular consideren que “va autoritzar, ordenar o, en el seu cas, no va impedir ni supervisar diligentment l’ús dels projectils de ‘foam’ que s’estava duent a terme de forma antireglamentària i contrària al més elemental sentit comú. directament a la part superior del tronc, posant en greu risc la integritat física de les persones que allà es trobaven”.
Presumpte delicte de lesions amb agreujant
Segons ha concretat l’advocat de la jove, Xavier Muñoz, el que reclamen al jutjat d’instrucció és que investigui “quin és abast de les lesions, quina és la possible causa, quines són les circumstàncies en què es van produir i qui és l’autor d’aquestes lesions”. Tot i això, l’advocada de l’acusació popular exercida per Irídia, Anaïs Franquesa, considera que “aquesta vegada sí que tenim la certesa que és per l’impacte d’una bala de ‘foam'”.
Per l’advocat de la dona lesionada, els fets suposen un presumpte delicte de lesions amb pèrdua d’un òrgan principal, amb un agreujant de prevalença de caràcter públic. L’acusació popular, però, va un pas més enllà i atribueix als agents un suposat delicte de tortura i/o contra la integritat moral.
Actuació “contrària al protocol”
Des d’Irídia remarquen que les llançadores de boles d’escuma són “armes de precisió” i que no està permès apuntar més amunt de la zona abdominal. Per això, en la querella afirmen que “es van utilitzar els projectils de ‘foam’ de forma indiscriminada i contrària al que marca el protocol“. Pel que fa al tret concret que fa lesionar la víctima, sostenen que “l’agent escopeter, fent ús de la mira hologràfica, va disparar a la cara amb una arma i un projectil altament lesiu, essent conscient que produiria unes lesions greus o molt greus, acceptant la possibilitat de mutilar un òrgan principal, com finalment ha ocorregut”.
Tot i que, segons l’escrit presentat al jutjat, l’acusació popular ha tingut accés al protocol policial d’ús de les pilotes d’escuma, l’entitat reclama que siguin documents públics. “Trobem incomprensible que segueixi sense ser públic el protocol de les bales de ‘foam’, volem tenir un coneixement de què diu en aquest protocol”, afirma Franquesa.
