Aquesta sala hipòstila que el segle XIX era un dipòsit d'aigua es convertirà en un nou equipament cultural per a la ciutat. Un espai de prop de 600 metres quadrats amagat sota uns terrenys abandonats entre els carrers de Jaume Càncer i Bellesguard, al barri de Sant Gervasi - la Bonanova. La intenció és recuperar la parcel·la, de més de 4.000 metres quadrats, com a jardí públic i rehabilitar i condicionar el dipòsit també per a ús públic. "Com que és molt singular, el que ens plantegem és que sigui també per experiències singulars. No volem sacrificar la magnífica arquitectura d'aquesta sala hipòstila amb pro d'un ús concret i determinat sinó que pensem més aviat al revés, la necessitat d'adaptar els usos a aquesta arquitectura". Va ser durant la construcció d'aquests habitatges, quan uns operaris van descobrir el que s'hi amagava a sota. Existia en els arxius històrics, però s'havia perdut en la memòria. El terreny és ara propietat municipal. Les obres començaran el març de 2015 i es preveu que a finals del mateix any ja estiguin acabades, perquè la instal·lació comenci a funcional el 2016. El cost total del projecte és de 1,7 milions d'euros.
Alguns veïns ja van poder entrar al dipòsit al juliol, quan el districte de Sarrià – Sant Gervasi va organitzar una visita guiada per a 50 persones. La previsió del districte és que s’adeqüi la zona verda que cobreix el dipòsit, situat entre els carrers de Jaume Càncer, 32, i el carrer de Bellesguard, 14, per construir-hi un parc infantil i una zona d’esbarjo per als veïns. L’espai del dipòsit, una sala hipòstila de 585 m² i set naus longitudinals, es convertirà en un equipament cultural.
La construcció del dipòsit, datada de l’any 1876, va anar vinculada a la mina d’aigua que creua la finca, i que consta als documents ja des de l’any 1361, quan la corona cedeix a Bartomeu de Santcliment la propietat i l’ús de l’aigua d’un “torrent” que es captava en aquest punt.
El tinent d’alcalde de Cultura de l’Ajuntament, Jaume Ciurana, ha explicat que la intenció del consistori és que, més que adequar l’espai a un ús concret, se cerca que els usos i les activitats siguin les que s’adaptin al dipòsit de Martí l’Humà una vegada aquest estigui reformat.
