Fa només 10 anys que se celebra a Catalunya el Dia Internacional de les Persones Sordcegues. La data, el 27 de juny, commemora el naixement de Helen Keller, la primera persona sordcega que va lluitar pels drets de les persones que tenen aquesta doble capacitat.
Es considera que una persona és sordcega quan té una deficiència visual i auditiva que li dificulta la comunicació amb els altres i també la percepció de la realitat i de l’espai. El grau de discapacitat, però, pot variar molt d’una persona a l’altra. En alguns casos hi ha persones que tenen restes de visió i audició mentre que d’altres, en canvi, no hi veuen ni hi senten gens. Alguns neixen amb sordceguesa i, en altres casos, l’adquireixen al llarg de la vida. Actualment, a Catalunya, l’ONCE atén més de 300 persones amb sordceguesa. A diferència de les persones cegues, els sordcecs utilitzen un bastó vermell i blanc.
Com es comuniquen les persones sordcegues?
Els mètodes per comunicar-se de les persones sordcegues varien molt en funció del grau de discapacitat que tinguin. Si hi ha resta visual es pot utilitzar la lectura labial o la llengua de signes recolzada sobre les mans. En canvi, si hi ha resta auditiva es pot utilitzar la llengua oral parlant més a prop de la oïda o alçant el to de veu. En els casos en què la persona no hi veu ni hi sent gens, un dels mètodes que s’utilitzen és a través del tacte, escrivint lletres amb majúscules sobre del palmell de la mà.
Des de fa uns anys, però, la tiflotecnologia està ampliant molt les possibilitats de comunicació dels sordcecs. Per exemple, amb un mòbil i una línia braille es pot navegar per internet, enviar WhatsApp o consultar aplicacions.
El testimoni de l’Antònia, mare de dos fills
Quan l’Antònia Almodòvar era petita li van diagnosticar la síndrome d’Usher, és a dir, una sordesa profunda combinada amb retinosi pigmentària. Això vol dir que no hi sentia gens i que tenia una resta visual mínima, és a dir, només a través d’un petit forat. Mentre va mantenir aquesta visió va vendre cupons de l’ONCE, però després ho va haver de deixar. Tot i això, l’Antònia no s’hi ha resignat i fa una vida força normal. S’ha casat i ha tingut dos fills i ara té una persona de suport durant el dia i una altra que l’ajuda a netejar la casa.
