El “modus operandi” era el següent: anunciaven lloguers d’habitatges a un preu més baix del mercat, de manera que aconseguien que molta gent s’hi interessés. Els feien un primer contacte com si es tractés d’una reserva i, després del pagament, els llogaters perdien tot el contacte amb els autors de l’estafa. Es calcula que han aconseguit beneficiar-se de més de 12.000 euros.
Segons la investigació de la policia, s’havien arribat a fer passar per comercials d’una immobiliària coneguda i fins i tot havien ofert habitatges inexistents. Els factors que van dificultar més la investigació van ser el fet que van utilitzar identitats de terceres persones que havien estat víctimes abans i la dispersió dels delictes, perquè van actuar a Barcelona, Tarragona, Saragossa, Castelló, Màlaga, Mallorca, Madrid, Valladolid, Bilbao, Las Palmas i Huelva.
La clau va ser la detenció del líder del grup, que tenia dictades fins a 18 crides de cerca judicial de detenció o bé de citació per fets similars. Això va fer que es creés un grup d’investigació conjunt integrat per Policia Nacional I Guàrdia Civil, que finalment el va localitzar en una casa de camp a Querol (Tarragona). Segons la policia, el detingut va oferir molta resistència.
