La parella utilitzava sempre el mateix “modus operandi”: s’allotjaven en hotels de luxe, on presentaven només la documentació de la dona i dues targetes de crèdit, i asseguraven que havien estat víctimes d’un robatori. Les targetes no disposaven de fons en cap dels casos per pagar l’allotjament, en el qual acostumaven a gaudir de tot tipus de luxes i a fer despeses molt elevades.
En el moment del pagament, els responsables de l’hotel comprovaven que el matrimoni no podia assumir la despesa i, aleshores, la família es comprometia a fer una transferència bancària internacional al compte corrent de l’hotel, i mostraven un resguard de transferència realitzada, que probablement estava falsificada. Això els permetia guanyar temps per un parell de dies, que aprofitaven per fer les maletes i marxar.
L’estafa els havia funcionat fins que el matrimoni va allotjar-se amb les seves filles, menors d’edat, en un hotel de Barcelona que el 25 de juliol va alertar els Mossos d’Esquadra que els hostes no tenien voluntat de pagar el deute amb l’establiment, que ascendia a 15.000 euros. En comprovar la documentació, els agents van adonar-se que la família s’havia allotjat en diversos hotels de l’Estat durant els mesos de juny i juliol, i que no havien pagat les despeses ocasionades.
Els Mossos van detenir les dues persones i van escorcollar les dues habitacions de l’hotel de la ciutat en què s’havien allotjat, on acumulaven objectes com ara licors, joies, productes de bellesa, tovalloles i claus d’habitació. Al matrimoni, al qual s’atribueixen set delictes d’estafa, un furt i quatre delictes d’apropiació indeguda, va quedar en llibertat amb càrrecs en espera de judici.
