Els veïns més grans situaven la porta del refugi antiaeri al pati de l’escola on havien anat de petits. I tenien raó. Els operaris es van topar, mentre treballaven en la retirada d’un gran mur de formigó, amb la galeria de l’antic refugi. “Els havíem avisat: ‘Compte, no poseu maquinària pesada a sobre del mur perquè us podeu enfonsar, que hi ha un accés al refugi’. I un dia venen i em diuen: ‘Pep, ja l’hem trobat'”, explica en Pep Ortiz, president de l’AV Can Peguera. La porta havia quedat amagada rere el formigó fa més de mig segle.
Estava documentada als plànols però no se’n sabia la localització exacta, més enllà del record dels exalumnes de l’escola. Ha estat durant les obres que milloren l’accessibilitat entre les casetes de Can Peguera i els seus equipaments, separats per un gran desnivell. Per això el projecte s’anomena el Balcó d’equipaments. Aquests treballs continuen en marxa, mentre un arqueòleg i tècnics estudien la troballa. “Tenia tot el sentit del món que estigués aquí aquest accés. Als anys 30 l’Escola Hermenegildo Giner de los Ríos devia tenir un centenar de nens i així hi podien entrar ràpidament”, afegeix Ortiz.
El refugi més gran de Nou Barris
Es tracta, aquest, del tercer accés -amb tres portes- al refugi des del carrer de Cornudella, excavat a la roca, en el subsol del Parc del Turó de la Peira. Actualment, un parell del total de vuit portes localitzades fins ara estan tapiades. “És el refugi més important i el més gran que tenim a Nou Barris. Els altres que hem trobat són estil clavegueram, com el trobat a la Prosperitat o aquest any a les Roquetes. Aquest no, té més qualitat, amb galeries amb dues sortides i entrada en ziga-zaga per frenar possibles ones expansives. En principi, una galeria havia d’unir tots els accessos però no sabem si es va arribar a construir“, afirma Arnaldo Gil, de l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris.
Un refugi no visitable
Tot i que encara estan analitzant la galeria, l’Ajuntament ja ha alertat que no serà visitable. Tampoc no ho són les altres galeries conegudes, perquè estan en mal estat. “Ara entenem que toca prioritzar inversions en temes socials, tant a Can Peguera com a la resta dels barris, però quan sigui econòmicament possible, continuarem demanant que es rehabilitin, si pot ser totes les galeries alhora, i es dignifiquin”, reclama Pep Ortiz.
El perquè d’aquest refugi amb aquestes dimensions el trobem, d’una banda, en el caire llibertari del barri. De l’altra, els veïns van voler protegir-se en veure que el barri era a la trajectòria dels avions cap les indústries de Sant Andreu. “Temien que algun dia els poguessin deixar caure una bomba”, apunta Ortiz.
