Can Peguera està format per més de 600 cases, la majoria construïdes entre 1929 i 1931 per solucionar el problema d’habitatge a Barcelona. El seu caire humil va convertir el polígon en el segon nucli anarcosindicalista més important de Catalunya. RICARD FERNÁNDEZ, Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris “Aquí precisament va destacar un personatge molt conegut que vivia en el carrer de Riells, que era en Juan Manuel Molina, ‘”Juanele”, que va ser el president de la FAI i el director d’un diari que era el portaveu que era el ‘Tierra y Libertad’. A més a més, hi vivia molta gent que formava part de l’equip de redacció d el diari ‘Solidaridad obrera’. En el carrer d’Espinauga hi havia una bodega, el Bar Munich, que era el punt de trobada de sindicalistes, obreristes, anarcosindicalistes.” En aquest context, l’escola del barri va seguir la pedagogia innovadora de les escoles de la República. A més, durant la Guerra Civil els veïns van construir un refugi antibombardeig. El franquisme va canviar-ho tot, també el nom de Cases Barates d'Horta pel de Ramon Albó. Fins que l'any 1998 els veïns van decidir en referèndum rebatejar el barri. RICARD FERNÁNDEZ, Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris “Se li va posar aquest no m en record de la masia de Can Peguera, que és la que va cedir els terrenys de cara a la construcció d’aquest polígon d’habitatges.” La lluita veïnal també ha aconseguit que Can Peguera sigui l’únic dels quatre grups de cases barates de Barcelona que s'ha conservat.

El barri de Can Peguera el formen més de 600 habitatges construïts principalment als anys 30 com a cases barates. En el nucli s’hi van concentrar gent humil i, sobretot, activistes i dirigents anarcosindicalistes, fins al punt que es va convertir en el nucli llibertari més important de Barcelona i el segon de Catalunya, després del barri de la Torrassa de l’Hospitalet.

A finals dels anys 20 les administracions van impulsar la creació de quatre polígons de cases barates per donar solució a la manca d’habitatge a Barcelona per acollir els treballadors de les obres de l’Exposició Universal de 1929 i de la construcció del metro. Es van construir els conjunts d’Eduard Aunós, a la Zona Franca; Milans del Bosch, al Bon Pastor; Baró de Viver; i en 10 hectàrees de la masia de Can Peguera, les Cases Barates d’Horta. Durant el franquisme van passar a dir-se Cases Barates de Ramon Albó però a finals dels anys 90, després d’un referèndum popular, es va escollir el nom de Can Peguera per esborrar la figura d’Albó, promotor de les cases barates però també molt arrelat al món de les presons i correccionals franquistes.

Entre 1929 i 1931, l’arquitecte Xavier Turull va projectar habitatges unifamiliars amb un pati al davant i disposats en fileres. Es van edificar 534 cases: 200 d’uns 60 metres quadrats i 334 una mica més petites. El pressupost va superar els nou milions de pessetes, als quals es van afegir un centenar de cases més, l’any 1947.

Els habitants de Can Peguera es van caracteritzar des de l’inici per la seva ideologia llibertària. Va ser un feu de la CNT i entre els veïns hi destaquen dirigents anarcosindicalistes com Juan Manuel Molina, “Juanele”, secretari de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) i director del diari ‘Tierra y Libertad’;  o gran part de la redacció de la revista ‘Solidaridad Obrera’. A més, se sap que al número 37 del carrer d’Espinauga, la Bodega Múnich era un punt de trobada d’anarquistes.

El veïnat va mostrar el talant combatiu en la vaga de lloguers de 1932 contra els problemes de subministrament d’aigua i llum, i les tensions entre els anarquistes i la Guàrdia Civil durant els fets d’octubre de 1934. Aquesta ideologia llibertària també es reflectia en l’escola del barri. Hermenegildo Giner de los Ríos va seguir la pedagogia innovadora típica de les escoles catalanes de la República, basades en els preceptes de Francesc Ferrer i Guàrdia.

Amb l’esclat de la Guerra Civil, els veïns van transformar la parròquia en la casa del poble i van construir un refugi a la part alta del barri. Però durant el franquisme es va instal·lar una caserna de la Guàrdia Civil i la parròquia de Sant Francesc Xavier. L’escola es va rebatejar com a Ramiro de Maeztu i s’hi va imposar la pedagogia franquista. El barri va prendre el nom de Ramon Albó, polític i sociòleg de caire franquista que va promoure les cases barates.

Actualment, el barri ha estat preservat de l’enderroc, a diferència dels altres grups de cases barates. L’antiga escola alberga ara el Centre de Dia Pi i Molist i la caserna de la Guàrdia Civil és un casal d’avis.