JANET SANZ, tinenta d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat "La notícia que hem conegut avui del Tribunal Constitucional en relació a un decret que es va adoptar en el marc del govern de la Generalitat el 2013 no afecta per res a cap de les mesures que fa uns dies vam presentar amb l'alcaldessa de la ciutat, en tant que nosaltres el que estem fent és aplicar el que diu la ILP pel dret a l'habitatge i contra la pobresa energètica. Determina tota una sèrie d'actuacions en què el govern de la Generalitat especialment està obligat a treballar i a desenvolupar, però que també ens dóna eines als ajuntaments per tal de poder evitar que hi hagi talls de subministrament que malauradament i desgraciadament encara hi ha veïns i veïnes que pateixen."
El Ple del Tribunal Constitucional ha estimat parcialment el recurs del Govern espanyol contra el decret llei que el 23 de desembre de 2013 va modificar el Codi de consum aprovat el 2010. Concretament, l’alt tribunal declara “inconstitucionals i nuls” el paràgraf segon de l’apartat 6 i l’apartat 7 de la llei reformada, que establien que les unitats familiars que acreditin una situació de vulnerabilitat econòmica “restaran protegides de tall de subministrament entre els mesos de novembre i març, ambdós inclosos”. A més d’aquesta “treva hivernal”, aquella norma també establia que el deute acumulat s’ajornés perquè la família el pogués pagar de cop o de forma fraccionada entre l’abril i l’octubre següents.
El Constitucional considera que la Generalitat no té competències per decidir si s’ha de tallar o no el subministrament i diu que l’únic que podria fer el govern català en aquesta qüestió és repartir subvencions perquè les famílies vulnerables puguin pagar les factures. En tot cas, els magistrats entenen que el govern central ja ha legislat per protegir els consumidors vulnerables “mitjançant un sistema de bonificació de part del preu de subministrament d’electricitat i gas, i no mitjançant l’establiment de prohibicions de desconnexió del subministrament”. A més, l’alt tribunal recorda que aquesta legislació estatal s’estableix d’acord amb la llei europea, segons la qual, “els estats membres podran imposar a les empreses elèctriques, en honor de l’interès econòmic general, obligacions de servei públic que podran referir-se al preu del subministrament”.
Els vots particulars dels magistrats Adela Asua i Fernando Valdés afirmen que el tribunal hauria d’haver desestimat en la seva integritat el recurs, perquè la norma impugnada no contradiu -segons diuen- la regulació estatal. Per la seva banda, el magistrat Juan Antonio Xiol considera que la matèria regulada pel decret llei impugnat no és el règim energètic sinó la protecció als consumidors més vulnerables, una norma de contingut social per a la qual la Generalitat sí que té competències.
Sentència sense efectes pràctics
El Tribunal Constitucional ja havia suspès cautelarment aquest decret l’octubre de 2014, en admetre a tràmit el recurs que hi havia presentat el Govern espanyol argumentant una invasió de competències en matèria energètica. Malgrat la decisió del Constitucional, el govern català assegura que tallar la llum o el gas a famílies sense recursos continua prohibit a Catalunya, perquè ara ja no és aquell decret el que ho impedeix sinó una norma de rang superior: la Llei de pobresa energètica aprovada pel Parlament el juliol de l’any passat.
En tot cas, tant l’Ajuntament de Barcelona com les entitats de l’Aliança contra la Pobresa Energètica han denunciat públicament aquesta mateixa setmana que Endesa i Gas Natural segueixen incomplint aquesta llei i tallant el subministrament a famílies vulnerables que no paguen les factures, cosa que les companyies neguen. La tinenta d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, també ha assegurat que l’amenaça de sancionar aquestes companyies segueix plenament vigent, atès que les multes deriven de l’aplicació de la llei aprovada l’estiu passat i no pas del decret llei anterior.
