Els entorns del Palau d’Esports fa 15 anys que serveixen de refugi per a persones sense llar. Algunes s’hi estableixen durant un període curt de temps però d’altres han fet d’aquest espai del Poble-sec la seva llar. betevé ha parlat amb algunes de les persones que dormen a l’única part on ara mateix hi ha matalassos i estris de caire personal, al carrer de Lleida. Asseguren que ara mateix són un grup d’unes 16 persones de nacionalitats i edats diverses. Dues d’elles com a mínim, dos homes de mitjana edat, fa vuit i 10 anys que hi estan assentats.
El Devidas, un cuiner lituà de 42 anys
El Devidas és un lituà de 42 anys que en fa vuit que ha fet de l’exterior del Palau d’Esports casa seva. Abans d’arribar a Barcelona va viure i treballar durant uns quants anys de cuiner a Alemanya. Allà va aprendre l’ofici però aquí, sense tenir el permís de residència regulat, no pot treballar. Reconeix que té l’acompanyament dels serveis socials de l’Ajuntament i el suport d’alguns veïns que li donen menjar i roba. No obstant això, no vol allotjament social d’emergència i prefereix dormir al carrer.
Vuit anys dormint al carrer ja és suficient”
Part del dia, explica el Devidas, el passa recollint i venent ferralla. Afirma que si pogués regularitzar la seva situació buscaria una feina i un lloc per viure perquè sent que ja fa massa anys que viu al carrer.
L’André, un rus de 44 anys, el més veterà
L’André és nascut a Rússia però va arribar a la ciutat fa 20 anys. Explica que en fa 10 que es va establir a l’exterior del Palau d’Esports. Diu que prefereix dormir al carrer perquè té més llibertat i no ha de seguir les normes que cal complir als allotjaments i als refugis destinats a les persones sense llar.
Al carrer hi ha menys normes que als albergs municipals”
