De què acusa Llarena a cada líder sobiranista processat?

Segons el magistrat, tot va començar el 2012 amb l’acord per la transició nacional signat per Artur Mas i Oriol Junqueras. Llarena creu que aquest pacte va marcar el full de ruta que han seguit fins ara les diverses persones que han estat al capdavant del procés.

De fet, el magistrat considera que ni tan sols l’aplicació de l’article 155 de la Constitució ha aconseguit interrompre el full de ruta. En aquest sentit, afirma que “semblen estar latents i pendents de represa un cop es recuperi el ple control de les competències autonòmiques”. Per Llarena, “aquesta estratègia” justifica l’anàlisi del risc de reiteració.

[vc_row][vc_column][vc_btn title=”El Suprem tanca la instrucció del procés” style=”flat” shape=”square” color=”pink” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/societat/suprem-tanca-instruccio-proces-1-octubre/|||” css=”.vc_custom_1540210221769{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}”][/vc_column][/vc_row]

Amb aquests arguments, Llarena envia a judici gairebé tots els investigats per la causa, a la majoria dels quals els atribueix un delicte de rebel·lió. Només l’esquiven Artur Mas, Marta Pascal i Neus Lloveras.

Puigdemont, Junqueras i Forn

Rebel·lió i malversació

Se’ls acusa de tirar endavant el referèndum de l’1-O, tot i ser conscients del “greu risc d’incidents violents”. Ho argumenta pel fet que van participar, diu, en la reunió de coordinació policial del 28 de setembre, en què ja se’ls va advertir, i perquè eren coneixedors “de la gravetat de la protesta del 20 de setembre” i de les resolucions judicials contràries a la votació.

Per Llarena, els aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont; vicepresident, Oriol Junqueras; i conseller d’Interior, Joaquim Forn, van fer una crida a la mobilització social. I més enllà d’això, sosté que “van impulsar un operatiu policial autonòmic compromès amb què les mobilitzacions partidàries de la votació il·legal poguessin enfrontar-se amb èxit a la força policial de l’Estat”.

Jordi Turull

Rebel·lió i malversació

A l’ara candidat a la presidència de la Generalitat, Jordi Turull, Llarena l’acusa de gestionar i dissenyar la publicitat, a més de coordinar les infraestructures informàtiques i aplegar els voluntaris necessaris per a la votació. Tot això, sumat, diu, a la “mobilització  impulsada des de les seves funcions de portaveu”.

Raül Romeva

Rebel·lió i malversació

Com a conseller d’Afers Exteriors que era, Llarena atribueix a Romeva la creació d’estructures d’estat i l’intent que la comunitat estrangera reconegués la república catalana, en el marc de la qual va rebre diversos observadors internacionals per l’1 d’octubre. També diu que va abordar un projecte perquè els residents a l’estranger poguessin votar per internet, una iniciativa que finalment no es va tirar endavant.

Comín, Bassa i Ponsatí

Rebel·lió i malversació

Als consellers destituïts pel 155, Toni Comín, Dolors Bassa i Clara Ponsatí, responsables de Salut, Treball i Ensenyament respectivament, els acusa d’haver assumit el control dels centres de votació que depenien de les seves conselleries per tal que s’hi pogués fer la votació.

A més, en el cas de Comín i Bassa, els acusa de permetre que els seus departaments assumissin parcialment la despesa “derivada d’imprimir les paperetes per a la votació, així com d’elaborar el cens electoral o de fer les citacions als components de les meses electorals”.

Josep Rull

Rebel·lió i malversació

Josep Rull va impedir, segons Llarena, que atraqués al port de Palamós un vaixell destinat a allotjar policies dels cossos de seguretat de l’Estat destinats a Catalunya. També l’acusa d’haver participat en “múltiples reunions definitòries”.

Llarena també fa constar que, el 2015 i en representació de Convergència Democràtica de Catalunya, va signar l’acord per la independència amb les entitats sobiranistes.

Marta Rovira

Rebel·lió

El magistrat del Suprem qualifica d'”essencial” la participació de Marta Rovira en el procés, tant pel que fa als “mecanismes d’actuació” com pel que fa a l'”impuls parlamentari d’una legislació de suport” i a la coordinació de diversos sectors de l’administració.

Pel que fa a la logística de l’1 d’octubre, li atribueix una “responsabilitat rectora per aconseguir la plena disponibilitat dels centres de votació“.

Carme Forcadell

Rebel·lió

La vinculació de Carme Forcadell amb la causa que s’investiga ve, segons Llarena, de quan era presidenta de l’ANC i li atribueix una “participació medular des dels primers moments del procés d’independència”.

En l’etapa com a presidenta del Parlament, Llarena argumenta que va permetre la votació de la “legislació de suport que serveix com a coartada legitimadora al procés”. També afirma que la seva participació “ha anat de la mà amb la violència manifestada en les últimes fases del desenvolupament de l’acció”, perquè va acudir a la mobilització del 20 de setembre i també a la de l’endemà davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Sànchez i Cuixart

Rebel·lió

Als líders de les entitats sobiranistes, els acusa d’haver utilitzat la seva capacitat de “mobilitzar centenars de milers de seguidors” per impulsar “una massa de força que fes front a l’obligació policial d’impedir la votació, de retirar el material electoral, i d’aconseguir el recompte del dia 1 d’octubre”.

En relació amb la concentració davant la seu d’Economia del 20 de setembre, Llarena afirma que va constituir “una real restricció de la capacitat d’actuació com a conseqüència de l’ús de la força, tal com passaria en un supòsit de presa d’hostatges mitjançant trets a l’aire“.

Exmembres de la Mesa i la resta d’exconsellers

Desobediència

Els cinc exmembres de la Mesa del Parlament, Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, els processa per haver admès a tràmit les proposicions de llei vinculades al referèndum i a la independència, i per haver-ne permès la votació. Considera que “va suposar una desatenció tenaç i perseverant del requeriment que en diverses ocasions els va fer el Tribunal Constitucional”. Per això, els acusa de desobediència.

Desobediència i malversació

Amb el mateix argument que utilitza per als exmembres de la Mesa, desatenció als requeriments del TC, envia a judici Meritxell Borràs, Lluís Puig, Carles Mundó, Meritxell Serret i Santi Vila. En el seu cas, però, a més de desobediència, els atribueix també un delicte de malversació.

Mireia Boya i Anna Gabriel

Desobediència

També per desobediència envia a judici les exdiputades de la CUP, Mireia Boya i Anna Gabriel. En concret, per haver presentat la llei de transitorietat i la llei del referèndum d’autodeterminació, respectivament.

Tot i que admet que “no consta que cap d’elles fos notificada o requerida per a l’observança dels mandats del Tribunal Constitucional”, sosté que “la inconstitucionalitat del procés és de notorietat pública des de fa diversos anys”.