La mesura -inspirada en el model de gestió “Lean healthcare”, que aposta per evitar ineficiències en els processos- suposa un estalvi de temps en la preparació del material -que passa dels 39 minuts a un en el cas dels trasplantaments hepàtics- i redueix un 70 % els residus. Aquest fet també permet agilitzar els processos en el cas de les operacions urgents i limita el risc d’infeccions perquè els professionals manipulen menys materials.
I encara un altre avantatge: el fet de reduir el nombre de moviments repetitius que fan els professionals -com obrir paquets un rere l’altre- fa davallar el riscos laborals.
Els pacients també noten el canvi en un aspecte concret: el soroll de l’obertura de bosses. En una operació de fetge, per exemple, si en lloc d’usar 97 embalatges se’n fa servir només un, la remor a la sala d’operacions baixa ostensiblement i el pacient està més tranquil.
L’objectiu de l’ICS: generalitzar els “custom packs”
Es tracta de paquets personalitzats, dissenyats a mida per a cada hospital i tipus de quiròfan. A l’Hospital de Bellvitge s’utilitzen pràcticament en totes les operacions i al Vall d’Hebron està previst que aquest 2018 s’implantin en més del 50 % dels processos. En la resta de centres, com els hospitals Germans Trias i Pujol, Arnau de Vilanova o Josep Trueta se’n fa un ús desigual i s’està valorant com es duu a terme la implementació.
De fet, l’aplicació no és immediata sinó que requereix un estudi previ dels professionals sobre el material i l’ordre en què l’utilitzen -diferent segons el tipus d’operació i la tècnica que utilitza cada equip mèdic- i adaptat a cada sala d’operacions i llitera, que canvia segons l’hospital. És per això que des de l’ICS assenyalen que, en el cas del Vall d’Hebron, l’obertura del nou bloc quirúrgic ha suposat una millora rellevant perquè ha permès estandarditzar els quiròfans.
