(ACN) Investigadors de l’IDIBAPS-Clínic-UB han demostrat que es pot conèixer l’evolució d’una leucèmia en el moment del diagnòstic. Fins ara es creia que la leucèmia progressava perquè les seves cèl·lules evolucionaven al llarg del temps i es transformaven en tumors més agressius perquè adquirien alteracions en el seu genoma de forma progressiva que les feien més resistents als tractaments. La investigació demostra que no és així.
L’estudi ha demostrat que les cèl·lules que provoquen la recaiguda després del tractament i que donaran lloc a la transformació de la leucèmia en un tumor molt agressiu ja es poden detectar en una quantitat molt petita a l’inici de la malaltia, molts anys abans que es manifestin les complicacions.
S’obre la porta al diagnòstic precoç
L’estudi, publicat a la revista ‘Nature Medicine’ ha buscat identificar els mecanismes que determinen l’evolució de la leucèmia, les recaigudes després del tractament i la transformació a un limfoma molt agressiu en l’etapa final d’alguns pacients. Els resultats d’aquest treball canvien la visió que es tenia de com progressa la leucèmia i obre la porta a un diagnòstic precoç i a noves estratègies per al tractament. Segons els investigadors, amb aquesta descoberta es poden desenvolupar proves diagnòstiques altament sensibles que permetin detectar i tractar aquestes llavors molts anys abans que puguin créixer de forma descontrolada.
Aquestes observacions confirmen la denominada teoria del big-bang de l’evolució del càncer, que proposa que la cèl·lula original maligna ràpidament es multiplica en un gran nombre de cèl·lules filles molt diverses amb múltiples alteracions que donen lloc a les complicacions futures.
Recullen mostres de tumors en diferents moments de la malaltia
Per a l’estudi, els investigadors van recollir mostres de sang obtingudes en diferents moments de la malaltia. Es van recollir mostres dels tumors de 19 pacients amb LLC (leucèmia limfàtica crònica) des del seu diagnòstic, a les recaigudes després de diferents tractaments i fins al moment final de la transformació a limfoma agressiu cobrint fins 19 anys després de l’inici de la malaltia. Es van identificar les alteracions genòmiques que determinen la progressió i, de forma sorprenent, van veure que algunes poques cèl·lules al moment més inicial de la malaltia ja tenien aquestes alteracions.
