L’exdirectiu de la multinacional Gartner Barcelona ha estat condemnat a més de tres anys de presó per un delicte de revelació de secrets i intimitat individual. Segons el jutjat, va entrar al correu electrònic de dos treballadors i va comunicar al cap jeràrquic l’orientació sexual dels dos espiats. Concretament, va utilitzar les paraules “lamentablement el sr. X i sr. Y són homosexuals i els dos mantenen molt bona relació”. També s’especifica a la sentència que va afegir: “el contingut dels correus és increïblement porc”.
Es tractava d’una informació íntima i personal i cap dels dos treballadors no l’havia feta pública. La resolució judicial considera que el directiu va llegir el correu “franquejant l’esfera privada dels treballadors i per conèixer uns fets que res tenien a veure amb la feina”. Tampoc no es considera oportú que compartís la informació amb tercers ja que “no es tracta d’un problema empresarial” i menys encara que ho expliqués a un superior.
La sentència absol l’acusat del delicte d’injúries perquè no s’ha provat que utilitzés l’expressió “malalts” per referir-se als treballadors.
El Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional consideren que les empreses poden accedir al correu professional dels treballadors per comprovar si incompleixen la prohibició d’utilitzar els mitjans informàtics propietat de l’empresa per a qualsevol finalitat que no tingui relació amb la feina. Hi tenen dret si ho fan amb la “deguda proporcionalitat” i si l’actuació no vulnera els drets a la intimitat.
