Un jutge de Barcelona ha condemnat un porter d’una discoteca del passeig Marítim per prohibir l’entrada al local a una dona transsexual. Segons la sentència, a la qual ha tingut accés l’Agència EFE, queda provat que l’home va impedir-li l’entrada perquè l’aspecte de la dona no coincidia amb la fotografia del seu DNI. El magistrat l’ha condemnat a un any d’inhabilitació i l’obliga a pagar una indemnització de 350 euros per danys morals.
Els fets es remunten a la matinada del 16 d’abril del 2017. Aleshores, la dona va intentar entrar al local i el porter va demanar-li el document d’identitat. Després d’ensenyar-l’hi, el treballador de la discoteca va dir que no podia accedir al recinte: “M’estàs donant un carnet de noi i tu ets una noia”. Davant del veto, la dona va protestar, va interposar una queixa a la discoteca a través d’un full de reclamacions i immediatament va denunciar els fets a una comissaria dels Mossos d’Esquadra. Segons la defensa de l’acusat, el porter va actuar així perquè sospitava que la dona era una lladre, però el jutge ha invalidat aquest argument.
El condemnat pot recórrer contra la sentència
A banda de la inhabilitació i el pagament per danys morals, la sentència responsabilitza civilment la discoteca i l’empresa per a la qual treballava el porter, i els condemna a pagar les costes del procés judicial. La sentència del Jutjat Penal número 27 de Barcelona no és ferma: el condemnat encara pot recórrer-hi en contra.
L’any 2014, una sentència pionera va establir una condemna al porter d’una discoteca per impedir l’entrada al local a dues dones transsexuals. Va ser la primera vegada a l’estat en què es va aplicar l’article 512 del Codi penal, que diu:
“Els que en l’exercici de les seves activitats professionals o empresarials deneguessin a una persona una prestació a la qual tingui dret per raó de la seva ideologia, religió o creences, la seva pertinença a una ètnia, raça o nació, el seu sexe, orientació sexual, situació familiar, per raons de gènere, malaltia o discapacitat, incorreran en la pena d’inhabilitació especial per a l’exercici de professió, ofici, indústria o comerç i inhabilitació especial per a professió o ofici educatius, en l’àmbit docent, esportiu i de temps lliure per un període d’un a quatre anys”.
L’Observatori contra l’Homofòbia exigeix sancions “més contundents”
El president de l’Observatori contra l’Homofòbia, Eugeni Rodríguez, ha explicat a betevé que es va atendre la dona des d’un començament i se li va donar assessorament jurídic per traslladar el seu cas a la Fiscalia per delictes d’odi. A més, es va comunicar el cas a l’Ajuntament, la Generalitat i els Mossos d’Esquadra.
D’altra banda, Rodríguez assegura que aquest tipus de delicte és comú a la ciutat perquè “no s’ha tallat d’arrel” i que “cal actuar de manera més contundent” des de la via administrativa i imposar sancions més elevades. Per aconseguir-ho, l’Observatori contra l’Homofòbia ha fet arribar aquest cas a l’Oficina per la No Discriminació per posar-lo sobre la taula en una reunió propera.
