A les portes de Nadal, Càritas de Barcelona alerta de l’impacte de la inflació en les famílies que atén. A l’entitat li preocupa, sobretot, la crisi permanent de l’habitatge i reconeix que falten eines per combatre la pobresa, que persisteix i s’agreuja gairebé tres anys després de l’esclat de la covid-19. “Després de la crisi, els col·lectius més desafavorits sempre surten pitjor parats”, recalca Salvador Busquets, director de Càritas Barcelona.
Segons l’últim estudi de l’entitat, l’escenari de preus elevats actual provoca que cinc de cada 10 famílies ateses no puguin pagar l’habitatge o els subministraments. Aquest 2022 han hagut d’augmentar els ajuts econòmics a les llars i, en bona mesura, són per a aquells que viuen en habitacions de relloguer, un 38 %. Càritas destinarà una quantitat rècord, un milió d’euros, a una realitat precària i enquistada. “Molts deixen de menjar per pagar l’habitació“, explica Míriam Feu, cap d’anàlisi social.
Feu recorda que viure en aquestes condicions és un martiri perquè les famílies estan sota l’amenaça “que si gasten aigua calenta o més llum de l’habitual, les puguin fer fora o apujar el preu”. Busquets critica que a la diòcesi de Barcelona la pràctica del relloguer no es reverteix. “No podem normalitzar que les persones hagin de viure de relloguer […] Necessitem una política d’habitatge i no veiem que hi hagi interès“, sentencia, contundent.
Nou de cada 10 famílies retallen en alimentació
Una altra pota en què repercuteix la inflació és en la cistella de la compra. L’informe de Càritas estima que gairebé nou de cada 10 famílies han reduït la despesa en alimentació i, d’aquestes, un 65 % ha deixat de comprar producte fresc. “El tiquet del supermercat ja t’arriba als 100-120 euros, o fins i tot més. És massa, i agafo el mateix!”, diu la Katherine, que rep ajut de l’entitat. Càritas fa una crida a les donacions i insisteix a l’Administració que tiri endavant bones polítiques d’habitatge, d’ingressos mínims i de suport a les llars.
