Cada vegada són més les persones que no volen deixar herència a un fill. La llei a Catalunya, però, diu que els descendents directes tenen dret al 25 % del llegat. S’anomena part legítima d’una herència, i per esquivar-la, el Codi civil català segueix una tendència que també hi ha a la resta de països europeus: afegir noves causes que justifiquin desheretar els fills. Entre elles hi ha la manca de tracte familiar i s’estudia afegir el maltractament d’animals o el psicològic.

Els animals de companyia deixen de ser “coses”, segons la llei
En cas d’accident de trànsit s’haurà d’atendre l’animal, en un divorci la custòdia serà per a qui li doni benestar i l’abandó o el maltractament seran considerats delictes

Tot i així, desheretar un fill no és pas fàcil. Molts notaris veuen que el Codi civil català hi posa dificultats, perquè s’ha d’al·legar un motiu i aportar-ne proves. Per exemple, fotografies, converses de telèfon mòbil o registres de trucades. Admeten que són proves difícils d’obtenir perquè són de l’àmbit privat. “Això genera problemes per a la gent que vol desheretar un fill que no el cuida, i vol deixar el seu patrimoni a l’altre fill, que sí està pendent dels pares. És molt complicat desheretar un fill conflictiu” explica la María Armas, notària de Barcelona.

El maltractament animal, una possible causa per desheretar

Entre els motius que figuren al Codi civil català hi ha la manca de tracte familiar amb els pares per causa imputable al fill, i ara es contempla introduir el maltractament psicològic o el d’animals com a causa de privació de la legítima. En aquest darrer cas perquè es considera que l’animal és un membre més de la família. Ho explica el degà del Col·legi Notarial de Catalunya, José Alberto Marín, que apunta que Catalunya està al capdavant en aquest àmbit.

Justícia proposa que els maltractadors d’animals no puguin tenir la custòdia dels fills

“A tota Europa s’està reduint la quantia i la intensitat del dret per ajustar-la a les necessitats socials, però Catalunya té una de les herències legítimes més baixes d’Espanya“, explica el degà. El Codi civil espanyol estableix un 66 % d’herència legítima que es reparteix entre els fills, però Catalunya i altres comunitats autònomes tenen legislacions pròpies. Navarra, per exemple, no té legítima, i per tant, en aquest territori ha guanyat la idea que els fills s’han de guanyar el seu patrimoni.

Qui introdueix els canvis?

Catalunya introdueix permanentment propostes de millora del Codi civil. Ho fan a través de les comissions de codificació legislatives, amb participació de notaris. En aquests espais els debats giren sobretot entorn a “crear un estàndard de conducta normal i acceptable” i en aquesta línia introduir causes per desheretar.