Els 1.322 refugis antiaeris que es tenen registrats a Barcelona es poden consultar, a partir d’ara, a través d’un catàleg en línia. El web ‘La Citutat dels Refugis. Catàleg dels refugis antiaeris de Barcelona’, publicat recentment per l’Ajuntament, disposa d’un mapa interactiu que recull la informació, la ubicació i els detalls dels refugis antiaeris que es van construir a la ciutat per protegir els ciutadans dels bombardejos de les tropes franquistes durant la Guerra Civil.
Els continguts provenen de la base de dades de Refugis antiaeris, Castàlia, de la carta arqueològica de Barcelona i incorporen en fitxes tota la documentació que hi ha sobre cada refugi. En alguns casos la informació es complementa amb galeries d’imatges i reconstruccions en 3D. El mapa que s’ha utilitzat per fer el web és el de Vicenç Martorell de l’any 1935, de l’oficina del plànol de la ciutat de l’Ajuntament de Barcelona. És la base més propera a l’època de construcció dels refugis a la qual el consistori ha tingut accès. A banda dels refugis, al mapa hi ha els impactes de les bombes de la Guerra Civil espanyola.
L’Eixample, el districte amb més refugis antiaeris
La distribució dels refugis a la ciutat de Barcelona, que es van construir entre l’any 1936 i 1945, és desigual en funció dels districtes. A l’Eixample, és on hi ha un nombre més elevat, concretament 301 refugis. Es considera que, possiblement, és per a l’extensió del districte i a la quantitat de població que hi vivia.
Ciutat Vella disposa de 204 refugis, Sants-Montjuïc en té 195, Sant Martí 172 i Sant Andreu 132. Els districtes amb menys d’un centenar de refugis són Gràcia, que en té 98; Horta-Guinardó, amb 84; les Corts en disposa de 27, Sarrià-Sant Gervasi, 50 i, Nou Barris, 54. Dels 1322 refugis registrats, 22 es van construir durant l’època franquista.
