El Santiago és un soci relativament nou al Casal de Sords. S'hi va apuntar fa set anys, poc després de traslladar-se de Bilbao a Barcelona. En aquest temps, l'associació s'ha convertit en un espai fonamental per a ell. SANTIAGO SOTELO, soci del Casal de Sords de Barcelona "Sense associacions, sense l'associació, la meva vida no és la mateixa, em sento perdut." Al seu costat, socis com la Núria, que fa 50 anys que forma part del Casal, treballen en la comissió que organitza les celebracions del centenari de l'entitat, que va ser la primera associació per a sords de Catalunya. Han passat 100 anys, però la seva raó de ser continua invariable. NÚRIA RIBÓ, presidenta de la comissió del 100è aniversari "Ara tot això és molt diferent, hi ha el WhatsApp i els joves es comuniquen amb els mòbils però aquí, a l'associació, ens comuniquem entre nosaltres, amb persones reals, i s'aprèn molt de comunicar-se en llengua de signes, no només del contacte per mòbil." Les noves tecnologies són, pels membres de l'entitat, un dels motius que expliquen la baixada de socis que han patit en els darrers temps. Dels 700 que hi havia als inicis, han passat als 237 actuals. Els qui fa més temps que en formen part, hi han viscut etapes molt diferents. CONXITA LLORCA, sòcia del Casal de Sords de Barcelona "Els meus pares em van renyar molt: em deien que no podia anar d'excursió, per ser dona, amb aquest grup de sords. // Ara les dones estan més reconegudes." A més d'excursions, aquí s'organitzen moltes altres activitats lúdiques i culturals, i aquesta sala constitueix un punt de trobada imprescindible per a molts. N'hi ha que juguen a cartes, mentre d'altres conversen tranquil·lament al bar.
El Casals de Sords de Barcelona organitza tot tipus d’activitats per a persones amb problemes auditius, des de calçotades fins a sortides, per exemple, a la Fira de l’Avet de Espinelves, però sobretot, constitueix un punt de trobada habitual. Per a socis com la Núria Ribó, que presideix la comissió del 100 aniversari de l’entitat, aquesta n’és, precisament, la raó de ser fonamental. Ribó explica que, tot i que actualment “hi ha el WhatsApp i els joves es comuniquen amb els mòbils”, a l’associació “ens comuniquem entre nosaltres, amb persones reals, i s’aprèn molt de comunicar-se en llengua de signes, no només del contacte per mòbil”.
El Casal disposa actualment de 237 socis, una xifra força allunyada dels 700 que tenia fa 100 anys. Pels qui integren l’entitat, la davallada de socis s’explica per diverses raons, entre les quals, l’auge de les noves tecnologies, que han facilitat la comunicació dels membres del col·lectiu amb persones sense problemes d’audició.
