(ACN) El 24 % de les persones ateses per Càritas a Catalunya té una feina precària que no li permet cobrir les necessitats bàsiques, segons recull l’informe sobre ocupació que l’entitat ha presentat aquest dijous. “La figura del treballador pobre creix. Les situacions de precarietat laboral han augmentat i ens trobem amb índexs elevats d’inestabilitat i de treballs parcials i salaris molt baixos“, ha explicat el director de Càritas Diocesana de Lleida, Rafael Allepuz.
Allepuz ha advertit sobre la precarietat actual i sobre l’exclusió del mercat que, sobretot, pateixen persones majors de 50 anys, i sobre l’explotació laboral, sobretot en l’economia submergida. L’informe alerta sobre la “polarització social”, “amb persones que cada vegada tenen i volen més i altres que tenen i en tindran menys”, ha contraposat el president de Càritas Catalunya, Francesc Roig.
Sistema de prestacions poc eficaç
L’organisme també avisa de la “poca eficàcia” del sistema de prestacions socials per revertir les situacions de pobresa, segons l’informe INSOCAT, elaborat per les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). “Els imports de les prestacions són baixos, però sobretot no arriben a les persones per a les quals es van idear aquestes ajudes. Hi ha un problema de poca eficàcia del sistema de prestacions socials”, ha incidit Allepuz.
L’entitat demana als responsables polítics plans d’ocupació i formació flexibles que permetin regularitzar la situació de les persones que ara no tenen permís de treball, fet que les aboca a feines “indecents”, i més personal a l’administració per reduir els temps d’espera en els tràmits.
Demanen que es faci complir la llei de contractes del sector públic
Càritas també ha reclamat als responsables polítics que compleixin les lleis aprovades i vetllin perquè així es faci, com la llei del 2017 de contractes del sector públic.
Alba Coma, representant de les 10 empreses d’inserció social de Càritas Catalunya, s’ha queixat que no totes les administracions estan complint la reserva de mercat per contractar empreses d’economia i inserció social, que aquesta llei estableix. “Aquestes empreses creem llocs de treball per a persones amb risc d’exclusió social, que ara segurament estan utilitzant els serveis socials dels ajuntaments i que, amb una feina, deixarien de fer-ho”, ha reflexionat Coma.
