L’informe de salut de Barcelona deixa diverses dades rellevants: la primera és que el càncer de pulmó s’ha convertit en la primera causa de mort prematura (són defuncions que es produeixen abans dels 70 anys) tant en homes com en dones. En el cas de les dones, fins ara, el càncer de mama n’era el principal responsable. Segons la comissionada de Salut de l’Ajuntament, Gemma Tarafa, “s’ha de tenir en compte que el consum de tabac repercuteix al cap de molts anys, ara estem veient els casos de dones que van començar a fumar fa 20 anys”. Per això, des de l’Ajuntament remarquen la importància de la prevenció per evitar aquests tipus de malalties. Per la tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, la pol·lució de la ciutat també hi podria estar relacionada. Segons l’informe, un 68 % dels ciutadans estan exposats als nivells recomanats de diòxid de nitrogen i un 97 % respiren més partícules en suspensió (PM10) que les recomanades per l’OMS.
L’altra nota negativa de l’informe és que s’ha detectat un augment en algunes malalties de transmissió sexual com la sífilis o la gonocòccia, sobretot en homes (la gonocòccia afecta gairebé 130 de cada 100.000 homes). Això, però, es deu sobretot a la notificació obligatòria des dels laboratoris de microbiologia (que va entrar en vigor el 2016) i en l’augment dels cribratges en persones asimptomàtiques.
Una de les dades que més han disminuït és la dels embarassos en adolescents. Entre les noies de 15 a 19 anys, la taxa és de 19,1 % per cada 1.000 dones i el 2014 la xifra era del 21,5 %. La taxa més alta es va produir al districte de Nou Barris, seguit del de Ciutat Vella. Durant el 2015 (l’últim any del qual es tenen dades) la fecunditat a Barcelona en dones dels 15 als 49 anys es va mantenir en 38,2 naixements per cada 1.000 dones.
L’autopercepció de la salut canvia segons el context socioeconòmic
Més del 15 % dels homes i més d’un 22 % de les dones de la ciutat creuen que tenen una salut regular o dolenta. Una percepció, però, que varia molt en funció de la classe social dels ciutadans. En el cas de les més desafavorides, la percepció es dispara. Gairebé un 42 % de les dones creuen que el seu estat de salut és dolent i el 24 % dels homes també. En canvi, en les classes més altes aquesta percepció baixa fins al 10,6 % en el cas de les dones i fins al 12,3 en el cas dels homes. En aquest sentit, l’informe també revela que el 9 % de les llars viuen en pobresa material severa (això afecta dificultats per pagar factures, escalfar la llar, anar de vacances o seguir una alimentació variada i saludable). Segons la classe social, la pobresa es concentra en les llars de classe no qualificada, on és del 27,4 %, mentre que és de l’1,2 % en les classes més benestants. Igualment, un 10,6 % de les llars de Barcelona pateix pobresa energètica.
Pel que fa a l’esperança de vida, l’any 2015 va ser de 80,8 anys en homes i de 86,6 anys en dones, xifres molt similars a les de l’any anterior (80,5 i 86,7 respectivament l’any 2014). Les desigualtats en l’esperança de vida entre barris de la ciutat apunten a un fre o alentiment de les diferències.
Una de les qüestions en què l’Ajuntament incidirà en els propers mesos és en la contaminació acústica, que s’ha analitzat per primera vegada en l’informe de salut. La meitat de la població de Barcelona manifesta suportar nivells alts de soroll en el seu entorn.
