Els Mossos d’Esquadra estan intentant posar nom i cognoms a 25 persones que s’han trobat a la ciutat sense vida des de l’any 2006. El cas més antic que investiguen és el d’una noia d’entre 20 i 25 anys que es va localitzar al Mirador de l’Alcalde, a Montjuïc, el 2006. 13 anys després, encara no consta cap denúncia per desaparició i el seu ADN no coincideix amb cap persona desapareguda aquí, ni a Europa ni a nivell internacional.

La directora de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMELEC), Aina Estarella, assegura que “la majoria s’acaben identificant”. La investigació, però, pot allargar-se i mentrestant els cadàvers resten enterrats en nínxols de beneficència.

Periòdicament els Mossos d’Esquadra revisen els casos amb les dades actualitzades de denúncies per intentar trobar noves pistes. “Són casos que no tanquem mai perquè només els podem donar com a tancats quan identifiquem el cadàver“, explica el cap de l’Àrea Central d’Identificació de la Policia Científica dels Mossos d’Esquadra, Robert Trenc.

No sempre són casos per mort criminal

La trucada d’un ciutadà al 112

és la fórmula més habitual en què s’alerta a la policia de la troballa d’un cadàver o de restes òssies. En aquests casos, una patrulla de seguretat ciutadana dels Mossos d’Esquadra acudeix al lloc dels fets i un cop corrobora la presència d’una persona morta, hi acudeix la policia científica amb la comitiva judicial i el metge forense, que s’encarreguen de fer l’aixecament del cadàver.

La prioritat és determinar la causa i les circumstàncies de la mort, una tasca que duen a terme els metges forenses. En l’autòpsia, hi poden participar els Mossos d’Esquadra quan hi ha indicis clars de criminalitat com podria ser que el cadàver tingui un impacte de bala, una ferida d’arma blanca, una mostra al cos que pugui evidenciar un possible ofegament, etc. Ara bé, no tots els casos són per mort criminal. Poden ser persones que han mort per circumstàncies naturals o accidentals o que s’han suïcidat i pot constar denúncia de desaparició o no.

Un cop feta l’autòpsia, el següent objectiu és identificar el cadàver, és a dir, posar noms i cognoms a la persona trobada morta. “Parlem que el cadàver no està identificat fins que científicament no establim una identitat amb una persona que estava viva”, explica Trenc.

Si bé s’utilitzen mètodes com el reconeixement visual d’un familiar o l’historial mèdic, la Interpol no recomana aquests mecanismes. Així, els únics sistemes que donen plenes garanties sobre la identitat són les empremtes dactilars -que sovint s’extreuen abans d’aixecar el cadàver-, les mostres dentals i l’ADN.

A mesura que es van obtenint les dades, la policia les posa en comú i les creua amb les denúncies de desapareguts per tal d’anar a parar amb la identitat. “Hi ha cadàvers que identifiquem de forma àgil i ràpida. D’altres costa més perquè poden aparèixer indocumentats, a la via pública, en estat de descomposició molt avançat i això en dificulta la identificació”, diu el responsable de casos de cadàvers no identificats dels Mossos d’Esquadra.

En aquesta fase són claus les bases de dades. Els Mossos en tenen una de pròpia, però cal tenir present que a Catalunya poden aparèixer cossos de gent d’altres països. Per això, es comparteix la informació amb les policies de l’Estat, però també amb l’Europol i la Interpol. 

Estrangers i sense sostre

Segons Trenc, la casuística que es dona a la ciutat de Barcelona està lligada al turisme, ja que el perfil més comú de cadàvers no identificats són persones estrangeres o bé sense sostres. També es dona el cas del suïcidi, segons l’agent Trenc, en què la persona “va indocumentada”.