L’arbre genealògic dels borbons ha deixat empremta en els noms dels carrers de la ciutat. En diversos districtes, podem trobar carrers dedicats a reis com Alfons XII o el mateix Joan Carles I. També s’han homenatjat infantes i princeses. A Barcelona hi ha fins a una vintena de referències borbòniques en el nomenclàtor.

El rei Joan Carles I, que va abdicar la Corona aquest dilluns, ja disposa d’una plaça a la ciutat, a la confluència del passeig de Gràcia i l’avinguda Diagonal.

Al seu pare, Joan de Borbó, se li va dedicar el passeig principal de la Barceloneta l’abril de 1993. Des del segle XIX, però, aquesta via s’anomenava passeig Nacional. El març de 2013, el Plenari de Ciutat Vella va aprovar recuperar la nomenclatura original, una decisió que ha de rebre el vistiplau de la ponència.

Alfons XIII és un dels grans oblidats en el nomenclàtor. Només identifica el pavelló 6 del recinte firal de Montjuïc, que recorda el monarca que va inaugurar l’Exposició Universal de 1929. En canvi, el nom de la seva dona, la reina Victòria Eugènia, el podem trobar als jardins de la confluència de la Gran Via amb el passeig de Gràcia i en un carrer del barri de Sant Gervasi – Galvany. Al mateix barri, està ubicat el carrer dedicat a Alfons XII. La reina regent Maria Cristina dóna nom a l’avinguda que presideixen les Torres Venecianes i una plaça a les Corts.

La reina Isabel II dóna nom al passeig que enllaça la via Laietana i Pla de Palau i del passatge d’Isabel. En aquest cas, es va haver de modificar el nom per evitar duplicitats quan Horta es va agregar a Barcelona. La seva filla, la infanta Isabel, també apareix en el nomenclàtor amb un carrer al barri de Sant Gervasi – la Bonanova i se li va dedicar també el cèntric carrer de la Princesa.

Ferran VII també té un carrer amb el seu nom a Barcelona, tot i que amb el temps s’ha anat dissimulant. Inicialment, la via que connecta la Rambla i la plaça de Sant Jaume va rebre el nom del rei amb motiu de la visita del monarca a la ciutat. El 1910, però, es va decidir convertir-lo en carrer de Ferran perquè deixés d’honorar el rei absolutista. Les seves esposes, Maria Cristina i Amàlia, disposen d’un carrer cadascuna en el nomenclàtor. La seva germana, la infanta Carlota, va posar nom a una avinguda el 1929. Dos anys després, va ser substituïda per Bernat Metge. Amb l’arribada del franquisme, es va restaurar el nom de la infanta, fins a l’any 1988, quan va ser rellevada definitivament per Josep Tarradellas.

L’últim Borbó que trobem als carrers de la ciutat és Carles III, amb la gran via que separa els barris de les Corts i la Maternitat. En canvi, Felip V no és mencionat enlloc. Tot i que no es refereixin a cap membre concret de la reialesa, hi ha altres espais dedicats a la família dels borbons: la plaça Reial, l’avinguda del Príncep d’Astúries, els Jardins de les Infantes i l’avinguda de Borbó.

Menys presència republicana

Entre el nomenclàtor, no hi trobem tants carrers que recordin les repúbliques. De la Primera República espanyola, que va ser vigent entre 1873 i 1874, se’n recorda dos presidents, Francesc Pi i Margall i Nicolás Salmerón.

L’estàtua que presideix la plaça de Llucmajor és el símbol més representatiu de la Segona República a la ciutat. És per això que des de fa anys els veïns demanen que la plaça passi a anomenar-se plaça de la República. Els jardins que hi ha just al davant sí que han adoptat aquest nom.