La Maria escolta atentament. Tot el que avui es diu forma part del seu passat. Ella va ser una de les habitants del barri de barraques de Santa Gemma. MARÍA CASTILLO, antiga veïna de les barraques de Santa Gemma "No teníamos agua corriente pero habían como unas piscinas grandes con una tapadera y un cubo que nos daban un día sí y un día no agua. Luz no teníamos, era de quinqué o carburo. Yo ahí he sido muy feliz, muy pocas condiciones pero muy bien." Alguns veïns de les Corts s'hi han apropat i tot i que no van viure a les barraques també en recorden anècdotes. JOAN PUENTE, membre de l'Associació de Veïns el Racó de les Corts "Anava amb la meva mare per allà i el que fem els nens, tirem la pedreta el pont i què passava? Que en sortien rates, moltes rates, a les fotos no es veuen les rates però era la condició de vida que tenia aquella gent." A la barriada de Santa Gemma, situada entre l'avinguda de Pedralbes i el carrer del capità Arenes, hi havia prop de 200 barraques que es van crear durant la postguerra. MERCÈ TATJER, historiadora "Aquestes persones amb el pas del temps se les va considerar persones com marginals respecte de la població de la ciutat, quan en realitat van ser persones que van venir per treballar, moltes eren gent d'ofici que aviat van tenir feina a la ciutat." L'any 52 es van enderrocar perquè just en aquell punt s'hi va celebrar el Congrés Eucarístic Internacional. Des d'avui, aquesta placa commemora totes les persones que hi van viure en condicions tan precàries. ADELA AGELET, secretària de l'Associació de Veïns de les Corts "I ara hem fet un altre pas de recuperació de memòria històrica que és pensar en totes les persones, bàsicament eren emigrants que van ocupar les barraques que hi havia a tots dos costats de la Diagonal." "Aquest recordatori forma part d'un projecte més ambiciós. És la vuitena d'onze plaques que es col·loquen en diferents punts de la ciutat per recordar les persones que van viure en barraques a Barcelona. Us ho ha explicat, des de la plaça de Maria Cristina, Laura Arias."
Durant l’acte, la historiadora Mercè Tatjer ha parlat d’aquests nuclis de barraques i coves habitades que hi va haver a les Corts durant la primera dècada del segle XX. Aquests espais van créixer amb la immigració dels anys de la postguerra i molts dels seus habitants treballaven a les fàbriques de la zona.
Les barraques van ocupar durant els anys 40 la banda de muntanya de la Diagonal, als dos costats de l’actual ronda del Mig, en una àmplia zona delimitada per l’avinguda de Pedralbes i els carrers de Manuel Girona i de Numància. En el nucli més dens, a prop de l’església de Santa Gemma, s’hi concentraven més de 60 barraques. Amb els altres nuclis dispersos, el conjunt arribava a uns 200 habitatges.
Barraques i horts a la Diagonal, c. 1949. [Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona]
L’any 1952, Barcelona va viure un gran moment de transformacions urbanístiques amb la celebració del XXXV Congrés Eucarístic Internacional. L’escenari central que es va triar va ser la Diagonal, entre la presó de dones–a l’actual plaça de la Reina Maria Cristina– i el Palau de Pedralbes. Les autoritats van decidir eliminar les barraques que ocupaven gran part de l’espai que envoltava el lloc de les celebracions.
Sense avís previ, 138 barraquistes van ser traslladats en camions al grup d’habitatges de Can Clos, a Montjuïc, mentre que altres centenars de persones van ser dutes als Habitatges del Governador, al barri de Verdum, i al polígon de la Via Trajana, a la Verneda.
Barraques a la banda muntanya de la Diagonal, c. 1949 [Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona]
Les condicions de vida eren pèssimes en aquests nous barris “provisionals”, fets a corre-cuita, on van haver de passar dècades fins que van poder ser remodelats. És per això que alguns dels habitants de les antigues barraques de la Diagonal i Santa Gemma en van marxar a fer-se una nova barraca a la Perona, en un extrem del barri de la Verneda.
El barraquisme a les Corts
També, al límit amb l’Hospitalet de Llobregat, hi havia barraques als terrenys de les masies de la Granota i de Can Taner, que van ser enderrocades als anys 50 per construir el nou estadi del Futbol Club Barcelona. Hi havia igualment barraques a prop del Cementiri de les Corts i en terrenys de la Torre Melina i de Can Rigalt. Van desaparèixer per l’ampliació de les instal·lacions del FC Barcelona i de la Zona Universitària.
La Riera Blanca, que separa Barcelona de l’Hospitalet, va ser ocupada des de la dècada de 1920 per una filera de precàries barraques, entre la travessera de les Corts i l’avinguda de Madrid. Als anys 50 n’hi havia unes 600, que sovint quedaven destruïdes per les crescudes de la riera. El 1956, unes 100 famílies van ser reubicades al grup d’habitatges Onésimo Redondo, els blocs de la Florida, a l’Hospitalet. Aquestes barraques van desaparèixer a finals dels anys 60 amb la definitiva urbanització de la Riera Blanca.
Barraques a la Riera Blanca i l’estadi del FC Barcelona, 1958 [Foto: Joan Jané, Arxiu Municipal Sants-Montjuïc]
A l’avinguda de Madrid amb Carles III hi havia un altre important nucli que va ser enderrocat amb la urbanització del primer Cinturó de Ronda, l’actual ronda del Mig. Expulsats de les barraques, molts dels habitants van accedir a pisos de polígons socials.
En un solar entre els carrers de Joan Güell, Evarist Arnús i Galileu també es va formar un nucli d’un centenar de barraques. Els veïns es van organitzar en una cooperativa i, amb l‘ajut del Patronat Municipal de l’Habitatge, el 1967 van aixecar-hi un bloc de pisos; una part de les barraques es van mantenir fins als anys 80, quan al solar es va construir l’Escola Barcelona.
També a la confluència dels actuals carrers de Berlín i Entença amb l’avinguda Josep Tarradellas es va formar el grup de barraques de Can Baldiri, enderrocat arran de la urbanització definitiva d’aquests carrers.
