Un dels elements més objectius a l’hora de prendre el pols religiós a les ciutats és el nombre de centres de culte que hi ha oberts. Per contra, els estudis que intenten determinar quants musulmans o quants catòlics hi ha en una població resulten poc rigorosos perquè és difícil quantificar amb exactitud aquests col·lectius. Així ho apunta la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. A tall d’exemple, no es poden considerar catòlics tots els que han estat batejats en una ciutat, ni tampoc podem comptar com a catòlics només aquells que van a missa. En el cas de Barcelona, segons la darrera memòria publicada per l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament, del 2017, hi ha 563 centres de culte de 23 confessions.
23 confessions i majoria catòlica
Dels 563 centres de culte que té la ciutat, hi ha presència majoritària de confessions cristianes i al capdavant hi ha els centres catòlics, amb 242 punts, que representen el 43 % del total. En segon lloc hi ha l’Ésglésia evangèlica, amb 200 centres i el 35,5 % del global. Molt per darrere hi ha els centres islàmics, amb 29 punts de pregària; els budistes, amb 27 centres, i els Testimonis Cristians de Jehovà, amb 16. Els altres 49 centres de culte restants corresponen a 18 confessions minoritàries com el cristianisme ortodox, l’hinduisme, els taoisme, els sikhisme, el judaisme, la cienciologia, l’Església Adventista del Setè Dia i la Fe Bahá’í. El domini de l’Església catòlica s’explica per l’arrelament a casa nostra i perquè moltes confessions minoritàries van haver de treballar en la clandestinitat fins a la Transició espanyola.
Malgrat que hi ha més de mig miler de centres de culte a Barcelona, la majoria tenen poca visibilitat. Als nostres carrers no hi ha presència d’arquitectura religiosa clàssica més enllà de la catòlica i no hi ha sinagogues ni mesquites ben visibles. Una bona xifra de confessions ocupen locals, naus o pisos degut a raons econòmiques. La Generalitat també apunta a la voluntat d’algunes comunitats que no volen visibilitat pels possibles recels de la població local per l’obertura de confessions noves.
Sant Martí, el districte amb més centres de culte
Els centres de culte religiós tenen presència a tots els districtes de Barcelona. La majoria en tenen entre una quarantena i una seixantena però el districte de Sant Martí n’és al capdavant, amb 69. A l’altra cara de la moneda hi ha les Corts, amb 17. Entre les estadístiques, en destaca que Sarrià – Sant Gervasi és la zona de la ciutat amb més centres catòlics, 43; Nou Barris en lidera els evangèlics, amb 40, i Ciutat Vella, els islàmics, amb 11. A més, un terç dels centres budistes són a l’Eixample, que en té nou. Precisament, segons les estadístiques, el budisme és la religió a la qual es converteixen més barcelonins. La concentració de confessions en determinats districtes s’explica, en bona part, perquè hi ha barris que congreguen la majoria dels immigrants d’un mateix país.
Augment dels centres de culte
L’obertura de centres de culte religiós a la ciutat no s’ha aturat en les darreres dues dècades. El 2002 només hi havia 375 centres i avui en són 563. La xifra s’incrementava de manera progressiva fins que al 2008 va començar un període de cinc anys en què el creixement va ser escàs. Això, fins al 2013, en què va començar un repunt de la constitució de centres de culte que, en bona part, es deu a l’augment de la immigració.
