La impossibilitat de trobar feina, o que sigui massa temporal i precària, fa que molts joves marxin de Barcelona per treballar a l'estranger, segons el Consell Econòmic i Social de Barcelona. Un fet que podria suposar una pèrdua econòmica per a la ciutat d'entre 2.716 i 3.380 milions d'euros en els propers deu anys, si es té en compte el pes que tindrien aquests joves barcelonins en el producte interior brut i també el cost de la seva formació. MARÍA HERNÁNDEZ, presidenta del Consell de la Juventut "La situació està estancada i l'exili és una sortida per sortir d'aquesta situació. Perquè el jovent, contràriament a la idea que té, i gual que la idea de la migració, sí que tenen aquest projecte de desenvolupar-se, emancipar-se i treballar." AFRA BLANCO, portaveu nacional Avalot-UGT "Estan en un inici de projecte de vida i si hi ha un país o terra capaç de poder reconèixer aquesta formació capdavantera aquests joves no tornaran." Entre el 2008 i el 2014 el padró municipal de la ciutat va registrar un descens del 16,1% en els joves d'entre 16 i 29 anys. Entre la població estrangera la xifra encara és més alta, i va arribar al 23,5% del total de joves d'aquesta franja d'edat. La majoria voldrien tornar en un futur proper, però no ho faran si no tenen garanties. "Fa falta un paquet de polítiques de retorn per fer front a la situació d'atur a la que es veuen abocades. I una problemàtica estructural que no s'agreugi encara més amb la crisi i els tractes que se'n fan." Segons l'Ajuntament, el nombre d'empadronats residents a l'estranger era d'unes 75.000 persones l'any 2009. Sis anys després, la xifra ha crescut sense parar i ja supera les 120.000 persones. Els impulsors de l'estudi lamenten que moltes entitats i administracions que es dedicaven a l'acollida d'immigrants ara s'ocupin d'assessorar els joves que volen marxar. I han demanat a les administracions que recullin i publiquin xifres per conèixer la magnitud real de la migració.
Per quantificar exactament els joves que han emigrat entre el període 2008-14, l’informe analitza el padró municipal, que en aquest temps recull un descens del 16,1% de la població de 16 a 19 anys. En canvi, l’Enquesta població activa (EPA) calcula que és de 5,8%. Sigui com sigui, és clar que la majoria de joves emigrants són universitaris. Segons una de les fonts que ha utilitzat el CESB en l’estudi, el 80% de l’emigració actual té un títol universitari i un 32% el té de postgraus. El jovent de Barcelona és un dels que més tendeix a emigrar, malgrat que un 77% dels que han marxat els agradaria tornar, segons l’estudi realtizat pel CESB.
Segons aquestes dades, els ingressos fiscals de l’Estat baixaran, ja que disminuirà el nombre de contribuents futurs. A més, la marxa del jovent suposa una pèrdua de la inversió realitzada per la societat en la seva formació i la suma d’aquests factors, és la que porta que quantificar les pèrdues econòmiques. El CESB ha analitzat algunes dades de l’Insitut Nacional de Joventut (INJUVE) i calcula que l’emigració juvenil pot suposar per Barcelona una pèrdua, entre el 2014 i el 2024, d’entre 2.716 i 3.380 milions d’euros.
Aquesta pèrdua de població jove s’atribueix als efectes de la crisi econòmica i financera. A Europa, la crisi ha modificat els fluxos migratoris i molts dels joves marxen a llocs de parla castellana, especialment països de l’Amèrica Llatina i el Carib.
Millorar els serveis d’assessorament
L’estudi també ha analitzat els diferents serveis d’assessorament a la migració que existeixen i apunten que s’hauria de millorar la coordinació entre ells. Segons Vicenç Tarrats, president del CESB, “la millora dels serveis d’assessorament podrien incrementar el retorn de les persones emigrades o, si més no, a mantenir la relació que tenen amb la ciutat”.
Per una altra banda, el padró també detecta que la població estrangera s’ha reduït un 7,9%. Segons l’EPA la població activa estrangera ha disminuït un 14,5% i un 28,7% l’ocupada. Tots aquests factors fan preveure un envelliment de la població de Barcelona així com menys millora social i econòmica de la societat en general.
Una altra de les conclusions que exposen els responsables de l’estudi és la necessitat d’analitzar en profunditat, per part de les institucions, els moviments migratoris, així com també l’ordenació d’aquestes dades per part de totes les fonts. L’estudi es basa en dades del padró municipal, l’Institut Nacional de Joventut (INJUVE), les estadístiques de variacions residencials (EVR), l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i altres estadístiques censals.
