Després d’uns mesos amb l’ai al cor, la Marina Gimeno, veïna de la Barceloneta de 92 anys, respira més tranquil·la. Finalment, la jutgessa ha decidit aturar de manera indefinida el seu desnonament, almenys fins que un altre magistrat no determini si té dret al contracte de lloguer que ostenta i pot quedar-se al pis. Segons l’advocat, Ivo Recoder, això no passarà fins a finals del 2023 i, mentrestant, ningú pot fer fora la inquilina.
El llançament de la Marina Gimeno estava programat per al 16 de novembre, quan es va suspendre. Viu en un pis del número 12 del carrer del Mar, a la Barceloneta, des que era una nena: quan només tenia tres anys, el seu pare va signar un contracte de renda antiga i, quan ell va morir, ella va quedar com a subrogada. En els darrers anys la propietat de la finca ha anat canviant de mans, fins al punt que l’últim propietari ha impagat la hipoteca i el banc ha iniciat un procés d’execució hipotecària.
L’embolic de la subrogació del contracte
En la interlocutòria que dictava el desnonament, la jutgessa qüestionava, entre d’altres, que la Marina sigui titular del contracte de renda antiga, ja que l’original no s’ha pogut presentar pel seu mal estat. A més, no donava per vàlides les proves aportades per la defensa: una sentència del 1984 en què consta la subrogació del contracte i el pagament de la renda o les factures dels subministraments.
Segons l’advocat, la jutgessa va cometre un error a l’hora d’interpretar la Llei d’arrendaments urbans (LAU). “Interpreta que només tenia dret a una subrogació de dos anys. […] El problema és que això només afecta les subrogacions a partir del 1994, quan entra en vigor la nova llei, i les anteriors es regeixen per la LAU del 64, que establia subrogacions vitalícies”, exposa Recoder.
La subrogació de la senyora Gimeno és de l’any 84 i, per tant, defensa el representant, és “evident i incontestable que ella té dret a una subrogació vitalícia”. Aquesta qüestió és la que ara queda pendent de resoldre i fins que un altre magistrat no es pronunciï, la Marina Gimeno podrà quedar-se a l’habitatge on ha viscut tota la vida.
