(ACN) Metges i infermeres de família entrevistats per l’ACN demanen més recursos per recuperar l’activitat que no han pogut fer per la pandèmia, després de dos anys amb sis onades i quan ja no es fan proves de la covid-19 a la població general. “Estem saturadíssims. Sembla que la covid hagi saturat la primària, però ja veníem d’una situació de desbordament per manca de professionals“, afirma Glòria Rius, de l’AIFiCC (Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària). “Els recursos són molt limitats”, diu el doctor Antoni Sisó, de la CAMFiC (Societat Catalana de medicina Familiar i Comunitària). La doctora Meritxell Sánchez-Amat, de la FoCAP (Fòrum Català d’Atenció Primària) alerta que Salut no ha consolidat contractes de reforç per la covid d’administratius i auxiliars d’infermeria, si bé el departament respon que la plantilla de l’ICS ha augmentat un 20 % des del 2019.
La nova estratègia de la covid redueix les visites
Segons la nova estratègia ja no es fan proves de diagnòstic a la població general -sí als majors de 60 anys; persones en situació de vulnerabilitat o als entorns sanitaris, entre altres-. Des que es va posar en marxa, a finals de març, les visites per covid-19 han baixat als centres d’atenció primària (CAP). De les 102.000 visites que es van arribar a fer en un sol dia el 17 de gener, ara se’n fan al voltant de 5.000 entre setmana.
Això ha fet que la majoria de la població es quedi sense diagnòstic oficial encara que tingui símptomes del coronavirus. A més, amb prop del 80 % de la població vacunada, les campanyes plantejades de forma massiva assumides per les infermeres han acabat. “Ara és un moment per agafar embranzida de nou i seguir amb la feina que ja fèiem però amb més tranquil·litat”, reclamen els professionals.
Els tres entrevistats coincideixen a demanar més professionals per oxigenar i enfortir un sistema “saturat” ja abans de la pandèmia i que els responsables sanitaris apostin per l’atenció primària “més enllà del discurs”.
Denuncien falta de personal sanitari
Des del Fòrum Català d’Atenció Primària, expliquen que, si ara mateix no es poden contractar més metges i infermeres de família perquè no n’hi ha, calen més recursos en l’atenció a l’usuari. “La gent segueix tenint problemes per accedir telefònicament als CAP. El personal administratiu ha assumit moltes més funcions en els últims 20 anys, sense que les condicions laborals hagin millorat i sense una formació específica”, alerta.
A més, la presidenta de la FoCAP indica que, amb la baixada del volum de feina per covid-19, “s’ha perdut personal administratiu i tècniques en cures auxiliars d’infermeria (TCAI)” que havien reforçat els equips d’atenció primària durant la pandèmia.
Salut diu que la plantilla de l’ICS ha augmentat un 20 % des del 2019
El Departament de Salut admet que s’han produït “fluctuacions individuals en les contractacions” derivades de la normalització de l’activitat assistencial, els processos d’aplantillament, reducció de temporalitat i de les baixes laborals provocades per la covid. Ara bé, assegura que aquestes situacions no contradiuen “l’escenari de substancial increment de plantilla” dels últims anys.
La conselleria assegura que durant el primer trimestre del 2022 s’han aplantillat més de 5.000 professionals que tenien contracte eventual a l’Institut Català de la Salut (ICS) -que gestiona la majoria de CAP de Catalunya, a més de vuit hospitals-, en el marc del procés de “reducció de la temporalitat més gran de la història” de l’empresa pública, amb més de 12.000 places. Salut exposa que la plantilla de l’ICS tenia 43.998 professionals el 2019; 47.191 el 2020; 51.700 el 2021 i 52.770 el març del 2022.
