L’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) és on, a partir de la tarda del 17 d’agost, es van identificar totes les víctimes mortals de l’atropellament a la Rambla. L’Aina Estarellas, la directora de l’Institut, va ser l’encarregada de dissenyar el dispositiu d’acord amb el Reial Decret 32/2009, que regula l’actuació medicoforense i de policia científica en successos amb víctimes múltiples. A través d’aquest dispositiu, van coordinar-se l’Institut de Medicina Legal, l’Institut Nacional de Toxicologia i els cossos policials.
Estarellas explica que “en 70 hores van estar tots els cadàvers identificats” ja sigui a través de les empremtes digitals, de fórmules dentàries i de proves genètiques d’ADN. Remarca que van autoimposar-se molta pressió per identificar les víctimes ràpid, ja que “les famílies, fins que no en tenen la certesa, no poden iniciar el dol”.
En la gestió forense dels atemptats a Barcelona, hi van treballar una cinquantena de metges forenses, que van intervenir tant en l’aixecament de cadàvers, les identificacions com en les autòpsies. Estarellas destaca la seva predisposició, ja que la majoria, a ple mes d’agost, estaven de vacances.
L’atenció directa als familiars
La rebuda i atenció dels familiars a qui s’havien d’agafar les mostres per a l’identificació dels cossos es va fer a l’Oficina d’Atenció a la Víctima del Delicte, que, com l’IMLCFC, es troba a la Ciutat de la Justícia. Lídia Serratussell n’és la cap. El 17-A es trobava fora de Barcelona i va haver d’activar-se a corre-cuita per organitzar el dispositiu. Des de l’oficina, els familiars eren atesos per psicòlegs, treballadors socials i traductors durant el procés d’identificació dels cossos i en la posterior comunicació de la defunció del seu familiar. Serratussell recorda amb especial amargor el cas dels familiars del nen australià que va perdre la vida a la Rambla.
“Els mitjans i les xarxes no van fer gaire bé el seu paper i semblava que el nen estigués desaparegut quan, de fet, era mort i el teníem nosaltres a la Ciutat de la Justícia. La família venia amb l’esperança que fos viu i això va ser molt dur de comunicar-ho i traslladar-ho. Va tenir un gran impacte en tots nosaltres.”
La Lídia Serratussell col·labora ara en l’elaboració d’un nou protocol que millori l’actual. Estableix, per exemple, quins espais es farien servir per acollir els familiars i quins professionals es necessitarien en cas d’un nou atemptat. El fet que l’atac a la Rambla fos en agost, amb la Ciutat de la Justícia a mig gas, va facilitar la logística. No hauria estat així si s’hagués produït en una altra època de l’any.
