(ACN) La transició cap a l’edat adulta dels joves extutelats no és senzilla. En arribar als 18 anys, aquests nois es veuen obligats a afrontar la seva independència sense una xarxa de suport o referents en què emmirallar-se. En aquest context, els programes de mentoria desenvolupen un paper clau. A Punt de Referència fa 37 anys que impulsen aquesta mena de projectes. Ara fan una crida per sumar fins a un centenar de mentors.
No cal una formació específica per ser mentor
Punt de Referència impulsa programes de mentoria per a migrants, la majoria sense vincles familiars a Catalunya, però també n’hi ha que provenen de famílies desestructurades. Marina Montoya, cap d’àmbit dels projectes de mentoria social de l’associació, ha assegurat que els mentors no han de tenir una formació específica: “El que busquem són persones d’entre 30 i 70 anys que tinguin ganes d’estar al costat d’algú per aportar la seva experiència”, ha indicat. Amb tot, ha especificat que sí que han de ser individus que tinguin “certes habilitats comunicatives, es mostrin flexibles i siguin empàtics“.
Així mateix, han de passar una entrevista personal i seguir una formació de deu hores, i durant tot el procés es fa un seguiment de l’evolució d’aquesta mentoria. Els interessats han d’assumir un compromís de nou mesos amb trobades cada setmana.
“M’ha ajudat molt amb l’idioma, la cultura i les tradicions”
Un dels joves que ha pogut beneficar-se dels programes de mentoria d’aquesta associació és l’Issiaga Sylla. Té 21 anys i en fa tres que va arribar a Catalunya de Guinea Conakry. Ell va decidir participar en aquesta iniciativa perquè es trobava sol, sense família que pogués ajudar-lo i amb moltes pors. “No entenia l’idioma, sentia moltes paraules i moltes històries sobre la policia”, comenta Issiaga. En aquest sentit, ha assegurat que conèixer la seva mentora va canviar-li la vida: “M’ha ajudat molt amb l’idioma, la cultura i les tradicions, perquè tu no pots arribar a un país nou i no aprendre”, ha comentat. Alhora, ha afirmat que ha après a creure en si mateix, detectar els seus “punts forts” i, sobretot, no sentir-se tan sol.
Per la seva banda, Letícia Lluch, la mentora d’en Sylla, ha assegurat que l’experiència ha estat “molt maca i enriquidora”. Ha reconegut que en un primer moment va ser difícil connectar amb el jove perquè “la situació era molt forçada”. Amb tot, no va tirar la tovallola i va anar-li proposant de quedar per fer activitats que creia que podrien interessar-li. “Hem recorregut tota Barcelona, hem visitat museus, hem passejat i ens hem conegut l’un a l’altre”, ha dit la dona, que ha assegurat que la clau és tenir “paciència” i “saber escoltar”.
