“Quan truques per demanar informació sobre un pis i escolten l’accent marroquí et pengen el telèfon o et diuen que ja t’enviaran un formulari, però, mai més et diuen res”. És la denúncia que fa el Youssef Essadik. Té 21 anys i viu a casa d’un amic perquè no ha trobat ni pis ni habitació: “No he trobat res. És impossible. Et demanen nòmina, contracte indefinit, dos mesos de fiança i això no pot ser quan acabes de sortir d’un pis tutelat”.

El cas del Youssef no és aïllat. Ho ha explicat en una entrevista a ‘bàsics’ acompanyat de David Montejo. Montejo és educador social i director d’un CRAE, Centre Residencial d’Acció Educativa. En el seu dia a dia coneix moltes històries com la del Youssef. L’última el va empényer a demanar ajuda a través de Twitter.

“Fins als 18 t’acompanyen, però, després només et tens a tu mateix”

La història del Youssef és una història de superació personal des del moment en què va emprendre el camí cap a Barcelona: “vaig fer un viatge de 10 hores en pastera fins arribar a Barbate. Després vaig venir a Barcelona. Molta gent em deia que m’ajudaria però tot és mentida. Ningú no em va ajudar. Només al centre”.

Va arribar a Barcelona poc abans de fer els 18. Va estar poc temps al CRAE i després ja va passar a un pis tutelat, on es poden estar com a molt fins als 21. El seu educador explica la importància de “crear xarxa perquè quan siguin grans tinguin gent que els pugui ajudar”.

“El racisme està molt arrelat”

Tant el Youssef com el David Montejo coincideixen a dir que el racisme “està molt arrelat”. “No crec que tingui solució”, lamenta el Youssef, qui afegeix que “quantes més situacions difícils afrontes més capacitat desenvolupes per superar-ne d’altres”. Montejo diu que es treballa molt l’autoestima d’aquest joves per ajudar-los a superar aquestes circumstàncies “perquè s’ho aniran trobant al llarg de la vida”. El Youssef demana a les persones que posen dificultats per llogar un pis “que ens ho posin més fàcil. Tinc amics que sinó acabaran al carrer”. Ell estudia per ser tècnic sanitari d’emergències i té clar que “em quedo a Barcelona. Per tota la vida”.