Barcelona va viure el dissabte 23 de maig del 1981 l’atracament amb més ostatges de la crònica de successos. Fa 40 anys, 11 atracadors liderats per José Juan Martínez, “El Rubio” van assaltar la seu del Banc Central a la plaça de Catalunya i van retenir 231 persones durant 37 hores.
Tot va començar pocs minuts de les nou del matí, quan l’escamot d’atracadors va entrar i retenir empleats, clients i vianants de l’edifici situat entre els carrers de Rivadeneyra, Santa Anna i la rambla de Canaletes. Un avís anònim va alertar-ne la Policia Nacional, que hi va arribar 15 minuts més tard.
Els atracadors demanaven en un comunicat que deixessin en llibertat “als quatre herois del 23-F i al tinent coronel Tejero” i que posessin a disposició dels atracadors dos avions, un a Barajas i l’altre al Prat per facilitar la sortida dels militares i dels atracadors. També amenaçaven a executar 10 ostatges i cinc més cada hora.
L’ombra del 23-F
Les condicions que van posar els assaltants, en què demanaven l’alliberament de Tejero i altres participants en el cop d’estat, i el fet que diguessin que eren guàrdies civils, van fer pensar en un primer moment que podien estar relacionats amb el 23-F.
“Ens van rebre amb ràfegues de metralleta i cridant que eren guàrdies civils”, explicava Juan Martínez, comissari de la Policia Científica de Catalunya, que llavors formava part d’un grup especialitzat en atracaments. L’assalt al Banc Central va durar 37 hores i encara s’especula amb dos motius: l’econòmic com va mantenir la policia, o la recuperació de documentació relacionada amb el cop d’estat del 23-F“
El Rubio
El líder de l’assalt José Juan Martínez, “El Rubio”, va afirmar el 2009 que l’havien contractat el cap d’Operacions Encobertes del CESID i el subdirector de Seguretat Emilio Alonso Manglano. L’objectiu era robar uns documents que eren a l’interior del banc i que demostraven el complot de les capitanies generals després del 23-F, que havien donat suport al general Alfonso Armada com a president del govern de concentració nacional amb el vistiplau de la monarquia.
El Rubio, amb un historial delictiu de més de 20 atracaments, era el capitost de l’assalt i va rebre la màxima condemna, 30 anys de presó, al judici celebrat al 1983 a l’Audiència Nacional. La resta d’atracadors van rebre penes d’entre 23 i 25 anys d’internament. El Rubio va sortir de la presó el 1997 però, poc després, va cometre un altre atracament. Les seves memòries les va publicar el 2017 al llibre ‘Algunos me llaman El Rubio’
Imatges de TVE que van donar la volta al món
La policia va acordonar la zona. Ningú no podia acostar-se a l’edifici, ni els reporters gràfics. En Lluís Costa, càmera de TVE, i companys seus van haver de saltar de terrat en terrat, per aconseguir gravar unes imatges que van fer la volta al món.
El reporter Lluís Costa de TVE explicava que van haver de saltar de terrat en terrat, per aconseguir gravar unes imatges que van fer la volta al món. Quan vam arribar a l’edifici de davant del banc es van amagar en una habitació i des d’allà van captar la sortida dels ostatges, 37 hores després de l’inici de l’atracament. Els assaltants anaven camuflats entre els ostatges a la sortida i un d’ells portava un maletí amb documents, això no va evitar que nou fossin detinguts.
Una situació de confusió general motivada per les notícies contradictòries que provenien del Govern central. L’assalt va acabar diumenge amb l’entrada del GEO pel terrat després que un franctirador disparés i matés un dels atracadors que retenia un ostatge.
Testimoni d’un ostatge ferit
Una escena, la dels GEO preparats per abatre a trets un dels atracadors al terrat i la policia entrant disparant a les dependències bancàries, enmig del caos que recorda Ricard Martínez, l’únic ostatge ferit en l’assalt del Banc Central. Ho relatava al programa ‘Va passar aquí ‘des de la plaça de Catalunya, en què explicava que la primera pregunta que li van fer els agents era si hi havia algun guàrdia civil entre els atracadors.
Els assaltants van fer saber que si no s’atenien les seves demandes anirien executant ostatges. Cap a dos quarts de 12 del matí, El Rubio va preparar el revòlver i va demanar una ambulància. “Em va mirar, em va dir que ajuntés les cames i que no em mogués i em va disparar el tret, una explosió a la cama i, de seguida, em van portar a l’Hospital de Sant Pau”. En Ricard va saber després que l’havien escollit perquè era jove i estava nerviós.
